Balanç del 2010

Imatge presa de la xarxa



Si hagués de fer un balanç del 2010, començaria pel fet que he donat a llum la meva primera criatura literària en paper, que fins a data d'avui encara m'aporta molts bons fruits: lectors i lectores, crítiques constructives, entrevistes a diferents mitjans de comunicació i un objectiu: afany de millora per als futurs projectes. Si hagués de continuar aquesta valoració del darrer dia de l'any, diria que és l'any en què m'he llençat a la piscina, aconsellada per en Víctor Pàmies, he participat activament des d'aquest blog en la iniciativa d'homenatjar els 25 anys d'absència de Salvador Espriu, que per sorpresa dels promotors (en Víctor i jo) vam tenir una quantitat de blocaires (més de tres-cents) que ens van fer recordar la figura i l'obra d'aquest escriptor de Santa Coloma de Farners. També el 2010 és l'any que hem recordat a la blogosfera a Rosa Leveroni, Màrius Torres, Joan Maragall. Precisament, el passat 16 de desembre vaig participar
en un acte dins l'Any Maragall recitant els poemes "Nodreix l'amor" i "La ginesta" al Centre Excursionista Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet.


I sobretot, valoro positivament que aquest blog creixi gràcies a vosaltres, als lectors "veterans" i als nouvinguts, i per això l'Arlequí continua també creixent, alimentat pels vostres comentaris. Moltes gràcies, i molt bon any a tots i totes els antavianencs/antavienques.

Una mica de música: El universo sobre mi

Aquí teniu una cançó plena de vitalitat per acomiadar l'any 2010:

Reflexions en veu alta: La difícil tasca d'escriure

Imatge presa de la xarxa



La "vox populi literària" diu que l'autor de la novel·la Madame Bovary es passava tot un dia per a escriure una sola pàgina. Això indica que aquest escriptor es prenia seriosament la tasca d'escriure, i com ell, ben segur que hi ha molts casos de detalls que ens demostren que la majoria d'autors/autores no escriuen "a raig" encara que Maragall tingués aquesta idea amb ressons romàntics i modernistes. El cert és que escriure és una tasca ben complexa, ja que és una tasca que implica traslladar una idea, un pensament en un paper o en forma de post, i aconseguir que allò que s'ha volgut transmetre sigui comprès pels lectors i lectores. Hi ha casos d'autors i autores que s'asseuen i escriuen a diari, i hi ha exemples de gent ben prolífica, com per exemple, un dels blocaires més actius de la xarxa, en Jesús M. Tibau, que sovint ens demostra que l'ofici d'escriptor és molt més que escriure un simple post, és seduir als lectors i lectores amb les paraules, i el llenguatge connotatiu.Així doncs, escriure no és simplement publicar i mostrar els nostres escrits (actualment en blogs) per tal d'alimentar el nostre ego. La tasca d'escriure implica trobar coses per dir, així com també la nostra manera de dir-les. Si a més, parlem de l'ofici d'emprar el llenguatge literari per a escriure, aleshores la tasca és doblement complexa.

És per això, que es recomana: provar diversitat d'exercicis d'estil abans de donar un text per acabat. Amb l'exercici d'escriure també hi ha tres tasques que esdevenen tres dels ingredients principals per a confeccionar un text literari: llegir, viure intensament i ser autocrític/a. El primer és el que ens configura un pòsit cultural que sempre s'enriqueix amb el pas dels anys. El segon és simplement deixar que les coses s'esdevinguin però vivint intensament i activa i no com a simple espectadors. I el tercer es tracta d'aprendre a descobrir perquè un text literari no està acabat i no ens enamora com autors/res ni com a lectors/res. En conclusió, cal aprendre dels i de les grans mestres de la tradició literària universal i cercar el nostre camí en la difícil tasca d'escriure literatura.

Dia de bromes: Un conte per riure

Imatge presa de la xarxa


Per a celebrar el dia de les bromes, us poso un conte breu del mestre de la ironia, Pere Calders. Gaudiu del bon humor avui i sempre que pugueu:

El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

Digues

Imatge presa de la xarxa

què s'amaga dins d'aquesta capsa?

Esperant la nit de nadal

Imatge presa de la xarxa


Aquest microconte està dedicat a la meva neboda Ariadna.

Feia dies que cuidava el tió amb dolcesa. Primer li va posar una manta perquè no tingués fred. Li va deixar uns bons àpats per alimentar-lo bé. La vigília de Nadal no podia ni dormir de l'emoció, i només pensava a cantar la cançó: Tió, tió... picar amb el bastó i descobrir els regals que li cagava el simpàtic trosset de tronc. Quan va obrir els regals, la seva cara es va il·luminar amb un somriure ple d'il·lusió.

Creació literària: Uns altres ulls

Imatge presa de la xarxa




He mirat enrere amb uns altres ulls,
he vist un camí ple d'instants viscuts
que esdevenen bells records.
Els he dibuixat un per un
i ha nascut un somriure dels meus llavis.

Joan Brossa: Felicitació de Nadal Brossiana

Creació literària: A cau d'orella

Imatge presa de la xarxa


Sento el xiuxiueig
de la brisa
a cau d'orella.

Un rostre desdibuixat
pronuncia el meu nom
sense timidesa.

Un pessigolleig entra
pel timpà
i recorre tot el meu ésser.

Algun dia,
dibuixaré les línies
del teu rostre.

Una mica de música: White Christmas

Aquí teniu una versió de la cançó White Christmas del grup The Drifters per a desitjar-vos a tots i totes una feliç vetllada nadalenca:

Creació literària: L'arc de sant martí

Imatge presa de la xarxa


Ja no em pregunto
el perquè de tots aquells
dies amargs.
Els dies de primavera
han esborrat les meves tristeses.

He tancat amb clau
la porta d'aquell infern.
Ara miro l'arc de sant
martí de l'altra banda del mirall.

Digues

què et suggereix aquesta imatge?

Creació literària: Pètals de neu

Imatge presa de la xarxa



He deixat anar milers de pètals de neu per enviar-te un missatge.

Creació literària: Regeneració de la pell

Imatges preses de la xarxa


He mudat el meu vestit, i s'ha esborrat la cicatriu.

L'entrevista blocaire: El Cafè d'en Litus

1. Quin any vas crear el teu primer bloc?

Corren per la blogosfera diferents versions del “Cafè d’en Litus”, la primera la vaig crear l’any 2004. La motivació principal va ser la de tenir un espai on incloure-hi els escrits que feia per al setmanari del poble, La Forja, però aviat es va convertir en un espai on tothom hi deia la seva, un espai de trobada -llavors érem pocs- , ben bé un cafè digital.

2. Bloc o blog?

No fa massa l’Albert Pla, autor del llibre “Això del català...”, defensava l’opció de “blog”. Jo sóc del mateix parer. L’Albert deia que la creació de “blog” no era artificial, que de fet la terminació en “g” era correcta i gens forçada en català. Per altra banda penso –i aquest és el principal argument- que bloc ja té prou accepcions, afegir-n’hi una altra no té massa sentit i es presta a confusió. Un blog, tot i que serveixi de bloc de notes, em sembla una eina molt més àmplia i, per tant, no l’anomenaria igual. Blog amb “g”, doncs.

3. “Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat?

Depèn del blog i de cada autor. El Cafè s’alimenta de vivències personals, lectures, punts de vista, converses de carrer...ara bé, sempre s’agraeixen els comentaris constructius que ajuden a polir cada escrit, des de punts de vista diferents fins a qüestions d’ortografia. També és cert que hi ha alguns blogs els autors dels quals sembla que busquin el que jo en dic “la carícia emocional”, suposo que per a ells els comentaris poden arribar a tenir molta importància. Els que tenim un blog de llarg recorregut també hem hagut de patir algun comentari poca-solta. En general és bo veure el blog com una extensió de la pròpia realitat i comportar-se a la blogosfera tal i com ho faríem a fora.

4. Què t'ha aportat el bloc?

De tot! Des de millorar la meva ortografia (a vegades torno a incloure escrits antics als quals hi veig errades que m’havien passat per alt en el seu moment) fins a fer noves coneixences. He fet bones sobretaules amb blogaires, persones amb les quals hem compartit escrits, llibres, música, i en alguns casos fins i tot vivències uns quants anys.

5. Cita un bloc i digues per què.

Productes de neteja (http://www.productesdeneteja.com/blog/), per exemple, crec que és un bon blog: té un disseny atractiu, un punt de vista en els seus escrits força original, un estil desenfadat i amb sentit de l’humor (a vegades els blogaires tendim a ser melics: internet magnifica moltes coses, en especial els egos), i una llista d’enllaços que porta a d’altres blogs també molt interessants.

Bones Festes

Imatge presa de la xarxa


L'Arlequí us destija unes bones festes a tots i totes els blocaires.

Creació literària: He deixat una porta oberta...

Imatge presa de la xarxa

He obert una porta que romania sempre tancada, i l'he deixat oberta per si algun dia et ve de gust entrar-hi.

Digues

Imatges preses de la xarxa


què et suggereix aquesta imatge?

Reflexions en veu alta: L'amor.

Imatge presa de la xarxa

En la història de la literatura hi ha un grapat de temes que des dels grecs fins als autors i autores més actuals han esdevingut protagonistes d'històries, de versos, d'obres de teatre, de reflexions, d'obres filosòfiques, etc. Un dels temes més universal és l'amor. Sí, certament, en l'època dels grecollatins tenim els tractats d'amor que va deixar escrits Ovidi sota el títol L'Art d'estimar. Després van arribar els trobadors que sota l'amor cortès cantaven i versaven a les seves dames amb el suport musical d'un llaüt, demanant la seva mercè. A continuació autors com Dant i Boccaccio, Petrarca, en el Renaixement italià, van canviar la idea de dona creada en el període precedent, per perseguir a una dona l'amor de la qual és inassolible. Al segle XIX, els Romàntics dedicaven llurs obres a la lluna, com el símbol de l'amor ideal. En la literatura catalana, Ausiàs March va crear una immensa obra poètica, en la qual trobem cinc parts dedicaves aquest tema universal: Els cants d'amor, Plena de seny, Llir entre Cards, Amor, Amor, Mon darrer bé i Oh foll amor. Dins del context del Modernisme, Joan Maragall va escriure, entre moltes altres peces poètiques, "Nodreix l'amor", en el qual un jo poètic aconsella a un tu anònim que alimenti l'amor perquè així naixerà "una flor meravellosa". Un altre autor, Josep Carner també va dedicar un poemari a l'amor dins del Noucentisme: La paraula en el vent, una obra en què el poeta tracta l'amor prenent la tradició literària clàssica del tema. I és que l'amor és quelcom misteriós que ningú sap d'on ve ni cap on va, però a tots ens captiva. Qui no s'ha deixat encisar per la idea de creure que aquells ulls, que no tenen nom, ens diuen paraules belles plenes de tendresa.

Any Maragall: 18a Vetllada Nadalenca

Dos contes de Pere Calders i poesies de Joan Maragall (en els 150 anys del seu naixement).

Centre Excursionista Puigcastellar.
Carrer Sant Josep, 20.
16 de desembre de 2010
a les 20:30 hores.
Santa Coloma de Gramenet.

Una mica de música: Anything goes

Cole Porter fou un compositor que ha deixat en la nostra discografia particular grans peces musicals, com Anything goes. Aquesta cançó combina la melodia i la lletra amb un missatge: encara que no hi hagi res perfecte, cal prendre's les coses amb filosofia i amb humor:

Any Maragall: Assaig general

Imatge presa de la xarxa

Ahir vam fer l'assaig general de l'espectacle que es farà el proper dijous 16 a
Santa Coloma per celebrar el 150è aniversari del naixament de Joan Maragall.

L'espectacle s'estructura en una dotzena de diferents textos intercalats,i un personatge que es posa en la pell de l'escriptor barceloní. Va ser bonic escoltant-nos recitant poemes com La vaca cega, o textos assagístics com
L'Elogi de la poesia, entre moltíssims d'altres. Maragall ens transportava a una altra dimensió, a la dimensió del Modernisme, amb pinzellades goethianes en alguns casos, i amb la seva particular visió i concepció de la poesia i la literatura en si. Joan Maragall fou un d'aquells intel·lectuals que va escriure i participar en el context històricocultural en el qual va néixer, clar la seva condició burgesa li va permetre dedicar-se a les arts. Però cada text, cada paraula ens transmeten idees, emocions i ens fan pensar en allò que ell volgué transmetre i que ara és part de la tradició literària catalana. Enguany l'Any Maragall és una excusa per retrobar el vitalisme, la idea d'escriure a raig, i infinitat de característiques que sempre podem descobrir amb la relectura de les seves obres.

30 anys sense John Lennon: Stand By Me

Avui es compleixen trenta anys de l'assassinat de John Lennon. Fou una gran pèrdua no només per la seva música sinó pel que va transmetre a través de les seves cançons. Des d'aquest blog li fem un petit homenatge amb una versió de la cançó Stand by me:

El lector respon

Imatge presa de la xarxa


Per què creus que en aquesta societat és tan difícil publica un llibre de poesia?

Creació literària: Senyals de fum

Imatge presa de la xarxa

Somnio senyals de fum,
que em portin
fins a tu.

Somnio que algun dia
faràs el camí de retorn,
i compartirem nous silencis
plens de complicitats.

Reflexions en veu alta: Retroalimentació blocaire/bloguera

Imatge presa de la xarxa

En la blogosfera hi ha un esdeveniment màgic que és la Retroalimentació. En què consisteix? us preguntareu. Doncs, es tracta del fet que si hom/don deixa un comentari en un blog perquè l'autor/a ha escrit un post genial, al cap de poc, aquell blocaire passa per l'Antaviana i deixa el seu comentari en algun dels meus posts. Això demostra que la blogosfera és realment una eina no només per a escriure allò que ens passa pel cap, sinó també que et permet comunicar i comunicar-te, i crear aquest efecte de Retroalimentació o Feedback que es diria en anglès. És per aquesta raó que m'omple tant dedicar estones del meu temps lliure al blog perquè hi ha una comunicació bilateral. Jo et llegeixo, tu em llegeixes, ell o ella em llegeix, nosaltres ens llegim, vosaltres us llegiu i ells o elles ens llegeixen. Tots i totes ens llegim.

Digues

Imatge presa de la xarxa

què et suggereix aquesta imatge?

La cita filosòfica: Aristòtil

Imatge presa de la xarxa

Inauguro la secció La cita filosòfica de la mà d'Aristòtil:

"La saviesa és un ornament en la prosperitat i un refugi en l'adversitat".

Poesia visual: El bes de la balena

Imatge presa de la xarxa

Joc literari: Troba les paraules... La solució

Imatge presa de la xarxa



1. Títol de l'obra i nom d'un filòsof grec:

POÈTICA D'ARISTÒTIL

2. Nom d'un gènere de la poesia medieval:

CANÇÓ DE GESTA

3. Títol i autor d'una obra del Renaixement:

UTOPIA DE THOMAS MORO

4. Nom i cognom d'un compositor musical del Barroc:

JOHANN SEBASTIAN BACH

5. Nom i cognom d'un científic del període de la Il·lustració:

ISAAC NEWTON

6. Nom i cognom d'un poeta del Romanticisme.

GIACOMO LEOPARDI

7. Nom i cognom d'un modernista de les Illes Balears.

GABRIEL ALOMAR

8. Nom d'un “isme” i cognom de pintor d'aquest “isme”.

IMPRESSIONISME MONET

9. Nom i cognom d'un noucentista català.

GUERAU DE LIOST

10. Nom i cognom d'una escriptora de la narrativa contemporània europea.

VIRGINIA WOOLF

El Qüestionari: Ramon Dachs

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Versión celeste, de Juan Larrea

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Escrivint els poemes que suscità aquesta lectura

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

Picasso deia també: “jo no busco, trobo”. Les dues dites es complementen bé.

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Marcel Proust

5. Digues una cita literària

Mattina

M’illumino
d’immenso

Giuseppe Ungaretti

Llegim amb Mercè Ibarz

1. Quin fou el teu primer llibre? Recordo sobretot Alícia al país de les meravelles, un llibre sorprenent que em va deixar perplexa, l’he rellegit tant que se’m confonen les traduccions i les edicions. Llegia fins aleshores tebeos, novel·les de lladres i serenos, novel·les d’aventures en edicions abreujades i il·lustrades, i aquell llibre i els seus dibuixos van ser un revulsiu enorme. Vaig anar per primer cop al cine abans de saber llegir (tinc records boirosos d’una pantalla), però de ben segur que Alícia em va impressionar igual de fort, és una lectura total.

2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? Ara mateix Una història avorrida, de Txèkhov, que acaba de publicar Minúscula, un conte deliciós que convida a ser rellegit. Abans de dormir m’agrada rellegir, no treu la son i l’endemà m’ajuda a escriure. Llibres curts: contes, cròniques, viatges, com ara les cròniques urbanes de Joseph Roth o els contes de Cortázar. O poesia: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal, Bob Dylan, Wislawa Szymborska sobretot.

3. Quin és el teu racó preferit per llegir? A la butaca de la galeria de casa, amb les cames ben estirades al reposapeus.

4. Digues un llibre que no hagis llegit. No he llegit mai res de Ken Follett ni cap Harry Potter. Ni unes quantes obres mestres que encara m’esperen, com ara el Quixot sencer.

5. Una lectura inoblidable… D’amor, poemes de Robert Graves en edició bilingüe, sobretot el poema “Botí”, en l’original i en la versió extraordinària de Josep Maria Jaumà. Versos d’una gran força, directes i ressonants com cançons, capaços de fer reviure coses que semblen perdudes.

Digue'm

què llegeixes aquest mes?