Passa al contingut principal

Antaviana

"No hi ha necessitat de córrer". No hi ha necessitat de brillar. No és necessari ser ningú més que tu mateix/mateixa/mateixe". Virginia Woolf

Cercar en aquest blog

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2017

Entrades

Viatges i literatura: a on...?

el dia d’abril 15, 2017

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL: Recomana, cita...

el dia d’abril 02, 2017

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Dia del llibre infantil: La literatura infantil no és invisible

el dia d’abril 02, 2017

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Nou mes, nova imatge

el dia d’abril 02, 2017

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

L'Arlequí

Moltes gràcies lectors i lectores d'aquest blog.

L'Arlequí

El més viral

Orenetes que emigren

Els dies d'estiu són com orenetes que emigren cap al sud a l'hivern, però ja no tornen. Enllà, en algun racó de la memòria, s'eternitzen els esmorzars, els sopars davant del mar, oblidant els horaris... Tanco els ulls, i soc al Passeig Lluís de l'Escala, on hi ha el Monument de la Cobla. Redibuixo instants sense presses, de mudar-se amb vestits estiuencs, agraint la mica de brisa, per aixoplugar-se de la calor sufocant. Enllà queden el barret de palla i la crema per protegir-se dels raigs del sol. A la llunyania romanen l'esguard i el somriure d'un cambrer anònim d'ulls suggerents. Allà perviuen els viatges amb el trenet turístic per desplaçar-me d'una banda a l'altra, bandejant el sol i la calor. I ara resten les fotografies que han immortatlitzat l'estiu, somniant en el proper...

Microrelat: Tornaràs a volar com els ocells...

Es preguntava on havia anat a parar l'estiu... Tancava els ulls, i tornava a ser allà, on va oblidar les agulles del rellotge. Un cop més redibuixava les ones tenyides pel cel, i sentia els raigs de sol traspassar el seu barret de palla. I es tornava a preguntar on van fugir els dies en què no parava de somriure, ignorant la mà de Kronos. Nits en què tornava a resseguir, amb el dit a la sorra, els ulls d'aquell cambrer anònim, que no tornaria a veure. Quantes probabilitats hi havia de tornar-lo a trobar a la seva ciutat, es preguntava. I aleshores seguia el vol d'una munió d'ocells i s'imaginava que l'estiu va fugir, com ells, volant cel enllà, sense mirar enrere. Tornava a tancar els ulls, i una veu li deia: "somnia, que somniaràs en el proper, i allà tornaràs a volar com els ocells.

Joan Brossa: Felicitació de Nadal Brossiana

Com l'au Fènix

L'Arlequí ha deixat enrere un mar de boires que la persguien, però a poc a poc, els raigs del sol les han fet desaparèixer. L'Arlequí és l' au Fènix , torna a néixer i obre els ulls de nou, perquè mentre el cor bategui, ho serà tantes vegades com tants cops caigui a terra. I de sobte, recorda per uns segons, els moments en què l'Arlequí ha sentit que dins seu s'encenia alguna guspira de passió platònica , i que és la suma d'una sèrie d'instants bonics que li recorden que malgrat les cicatrius d'una història acabada, Cupido sempre llençarà una sageta, desafiant el seu atzar i posant-la a prova... I aquell desig l'ha fet sentir viva quan creia que aquella part era morta. I ara reneix d'entre les cendres del foc.

Reflexions en veu alta: Soc metòdica o no, quan escric?

Quan tenia set anys, fruit de les lectures que devorava escrivia un relat fantasiós en un moment. Més tard, concretament, quan vaig començar a idear el meu primer llibre "A l'altra banda del riu", durant els meus anys de carrera a la universitat, aleshores vaig ser més metòdica, pensant el fil conductor dels relats, que en aquest cas era la filosofia del canvi constant d'Heràclit. Ara bé, l'any 2022 quan vaig enllestir la meva primera incursió en la narrativa de misteri, Les flors ho saben, si faig un "flaix bac" recordo que em vaig posar a escriure a l'ordinador, situant l'acció de la història en una casa de l'Escala, lloc d'estiueig i a partir d'aquí sense cap mena de mètode, vaig anar escrivint fins que sorgí el llibre. Per això em qüestiono a mi mateixa, soc metòdica o no, quan escric? I diria que soc totes dues coses. És a dir, per una banda, quan començo a tenir un fil per un projecte narratiu, principalment, començo a pensar-...

25 sense Espriu: 22 F blocs participants darrera actualització

22F - Blogs participants de Raons que rimen de vpamies 2n de Bat Paco Molla - 2n de Batxillerat de la Melva - A peu coix - Amb ulls de sargantana - AMPA Sagrat Cor de Girona (Dominiques Pont Major) - Antaviana - Ara mateix - Balances Oktoberfest - Barrinant a Ciutat Vella - Bibliogoigs - Bloc Caldesplugues - Bloc de Mariàngela Vilallonga - Blog de l'Assumpta - Ca l'Assur - Coc ràpid - Coca de recapte - Conversió i mort d'en Quim Federal - Salvador Espriu Col·lecció de moments - Com cagalló per sèquia - Cor Literari Garraf - 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu Cridem qui som - Salvador Espriu i Castelló Cuaderno de poesía - Criticart - Daniel Garcia Peris - David Figueres Descric - Des del Porxet Diari d'un llibre vell - Diari MEF - Dic...

Segueix-me si t'agrada el blog

Entrades

Entrades

Comentaris

Comentaris

Arxiu de l'Arlequí

12/21 - 12/281
12/14 - 12/218
12/07 - 12/143
11/30 - 12/072
11/23 - 11/302
11/16 - 11/231
11/02 - 11/093
09/28 - 10/054
09/21 - 09/285
09/07 - 09/141

Mostra'n més Mostra'n menys

Visualitzacions de lectors/lectores

Informa d'un ús abusiu

Amb la tecnologia de Blogger

Imatges del tema creades per 5ugarless