divendres, 28 de novembre del 2014

Cinefòrum: "El proverbio chino"

Després del parèntesi blocaire, comença aquesta nova etapa tardorenca, i ja pròxima a l'hivern, amb una nova secció: Cinefòrum, on penjaré vídeos de curts, fragments de pel·lícules, etc. per iniciar debats que com no siguin culturals, literaris i/o artístics. I inicio aquesta secció novella, posant-vos el curt "El proverbio chino", un curt que he conegut i estic treballant al Màster d'Humanitats, a la matèria de Teoria social i cultura contemporànies. Feu un primer visionat de l'anomenat curt, i després podrem començar el debat.
Aquí teniu algunes preguntes per iniciar el primer cinefòrum. Us animo a participar-hi i dir-hi la vostra! 1. Quin missatge creieu que vol donar el director a través d'aquest curt? 2. Com veieu el personatge protagonista, el Sergio? 3. Quina relació creieu que té el fil musical: "Te estás equivocando..." amb l'argument del curt? 4. Quin sentit té el proverbi de Confuci amb la història del personatge protagonista? 5. Creieu que en aquest curt hi ha poesia o elements relacionables amb l'art o la literatura? Si la resposta és afirmativa, quins són aquests elements poètics.

Petit parèntesi blocaire

Lectors i lectores d'aquest bloc, darrerament no he actualitzat gaire aquest espai, amb entrades
diguem que he hagut de fer un parèntesi blocaire. Les dues raons per les quals he fet aquest petit parèntesi són les següents: la primera, és que la tasca docent demana molta dedicació, i la segona, és l'inici d'un nou camí, cursar el Màster d'Humanitats: Art, Literatura i cultura contemporànies. De moment, estic cursant tres matèries: Teoria social i cultura contemporànies, Filosofia contemporània i Mètodes de les ciències humanes (projecte treball de recerca). Això no vol dir que m'oblidi de vosaltres, ans al contrari, simplement, he necessitat un temps per dedicar-me a la feina, i a aquest nou camí que de moment començo. Moltes gràcies per la vostra constància, i comprensió.


diumenge, 9 de novembre del 2014

Juga a fer el teu poema visual: Posa un títol







i crea el teu poema visual, en forma de comentari, al teu bloc/blog, indicant l'enllaç. Anima't a participar en aquesta nova secció!



dilluns, 3 de novembre del 2014

Reflexió filosòfica i vital: Sabem si som feliços?



Què és per a cadascun de nosaltres la felicitat? Bé, aquesta pregunta no la puc contestar jo perquè cada persona tindrà una idea de què és el que us fa feliços o felices. Sovint els magazines de televisió, o els llibres d'autoajuda parlen d'aquest concepte, però sabem si som feliços? És clar que aquesta emoció no és eterna, ni constant, perquè els individus experimentem múltiples emocions cada segon del rellotge. Així, podem passar de la tristesa a l'alegria, i a l'inrevés en poc temps. Felicitat i tristesa són termes que no poden existir l'un sense l'altre. Si cerquem un exemple en la literatura, en trobarem molts que parlen de la felicitat. Precisament, aquest terme dóna títol a un relat de l'escriptora Katherine Mansfield, on la protagonista era una dona aparentment feliçment casada, amb vida social, una casa bonica, i al final, la narradora ens va insinuant el punt que trencarà aquesta estabilitat emocional, el descobriment de l'afer del seu marit amb una de les dones del cercle d'amistats. I si busquéssim obres en què tracten la tristesa, només caldria cercar en l'hemeroteca literària, alguns, poemes del Romanticisme,de Byron, Goethe, o Oscar Wilde, en els quals, el jo poètic expressa  l'amargor i la solitud en una societat canviant i insatisfactòria per als romàntics. La literatura segueix un camí, i la vida el seu propi, així que cadascú de nosaltres ha de saber valorar tots els petits moments feliços que ens ofereix l'atzar i que més tard es convertirà en un record que sempre ens acompanyarà, i amenitzarà els records amb gust de llimona. Així doncs, deixeu entrar la felicitat per la finestra, com un ocell quan vola cel enllà sentint la carícia dels núvols a les seves ales.