Antaviana 6.0

A partir de la imatge i d'aquest inici, podeu continuar el relat. Animeu-vos i deixeu les vostres participacions als blocs/blogs o en forma de comentaris. Una nit d'hivern, vaig descobrir una capsa entreoberta... Una nit d'hivern vaig descobrir  una capsa entreoberta... que continua així, com un poema del qual no trobo la darrera lectura. Una nit d'hivern va c omençar la meva primavera. (Helena Bonals) " em va estranyar trobar un lliri d'aigua sobre la calaixera. La seva sentor de seductor verí em va produir un esglai." (Glòria Abras Pou) Una nit d'hivern vaig descobrir una capsa entreoberta... Pobre il·lús, l'obrí i no hi havia res. (JP MERCH)

Darrerament i gràcies al màster d'Art i Humanitats que curso a la UOC, he pogut llegir fragments de l'Odissea d'Homer i l' Ulisses de James Joyce. Hi ha estudiosos que afirmen que la novel·la de l'autor dublinés no té relació amb l'Ulisses de l'autor grec, però també hi ha estudiosos com Raul Rodríguez Freire que defensen la tesi contrària, és a dir, l'Ulisses de Joyce està vinculat a l' Ulisses d'Homer. És ben clar que hi ha moltes divergències entre ambdues obres, primer perquè pertanyen a períodes molt distants entre si, i després perquè cada autor va viure en un context social, econòmic i cultural diferent. No obstant, això, Rodríguez Freire sosté que abans de Joyce hi han hagut molts que han volgut reprendre el tema del viatge i el retorn. Un dels autors que primer pren l'Ulisses homerià i li dóna un altre caire és l'italià Dante Alighieri qui en la seva Divina Comèdia , va fer aparèixer l'itaquès als inferns, i en v

Insira't en aquesta imatge, i crea, inventa i escriu un aforisme, un poema, un conte. un haikú, el que vulguis. Escriu i penja-ho al teu blog/bloc i comparteix la teva creació.

Enguany, el cantant Bob Dylan ha estat guardonat amb el Premi Nobel de literatura 2016. En els dies posteriors, a les xarxes socials va aparèixer un debat, en què hi havia dues posicions: els qui consideren que Dylan és un poeta a través de les seves cançons i per tant, és mereixedor d'aquest Premi, i aquells qui consideren que el cantant no hauria d'haver estat el gualardonat. De fet, Bob Dylan no és només cantant, és un cantautor, ell és qui crea les lletres de les seves cançons, unes cançons plenes d'idees, emocions i pensaments que podríem relacionar amb la poesia. Qui no ha escoltat la famosa "Blowing in the Wind"? Per tant, la meva reflexió és per què no pot ser gualardonat amb el Premi Nobel de literatura, un cantautor, que no només crea poesia sinó que canta poesia?

Lectors i lectores d'aquest espai, queden pocs posts per arribar als 1600. Sí, sí, ho heu llegit bé 1600! Voldria demanar que feu suggeriments, propostes per a fer un bon post per a celebrar aquesta xifra i també perquè a l'any 2017 serà el 10è aniversari del blo c. Animeu-vos i digueu la vostra.

Fa uns quants anys, es va produir el boom blocaire arreu del món, i també aquí a Catalunya. De fet, hi ha estadístiques que mostren que el català és una de les llengües més emprades en diferents blocs/blogs de diferent temàtica.  Des de l'aparició de Facebook, Twitter i Instagram, sembla que els espais de creació diversa han anat perdent una mica de pes. Tot i així, el fet que cada dia, neixin nous blocs o blogs, i que els més vetarans segueixin a la xarxa, tot plegat demostra que encara no ha arribat el moment d'enterrar aquest format de comunicació.  I potser molts ens podem preguntar, si això continuarà així o si realment les xarxes socials es menjaran els blocs/blogs?  Ningú no té cap bola màgica per endevinar el futur, o potser sí que hi ha qui sap la resposta. No obstant,  em pregunto si no és possible  que les xarxes socials i els blocs/blogs puguin conviure en un mateix món cibernètic.  La veritat és que el fet de poder llegir posts de diferent temàtica ha canviat

La nit del dissabte 8 d'octubre, el teatre Victoria es va anar omplint de gent que vam anar a veure Scaramouche , el nou musical de Dagoll Dagom. Només entrar-hi, d'aprop podies veure com els músics feien els darrers assatjos. Després el teló no va pujar sinó que va baixar, modernitats del segle XXI. La història se centra en el període de la Revolució francesa, quan un home emmascarat, provinent del teatre de carrer, decideix lluitar contra la tirania d'un marquès. La resta de la història no us l'explicaré per no fer "spoiler", però sí que diré que la combinació de diàlegs, cançons, balls, lluites d'espases era harmoniosa, divertida i molt ben travada. I no puc oblidar de mencionar la fantàstica tasca dels escenògrafs, perquè no us penseu que veureu sempre el mateix escenari, sinó que hi ha un joc de canvis d'espais d'una manera brillant. El cert és que quan un s'asseu i veu una obra musical amb un rerefons històric tan ben portada dalt d

Enrere queden els dies fugaços d'estiueig dels mesos de juliol i agost. La calor encara no ens vol abandonar, però el fred de la tardor ja s'insinua i s'escola per les finestres.   Comencem ja a sentir la flaire  de  castanyes, de la castanyera. La castanyera qui es resisteix a deixar-se engolir per la constant societat canviantla vida moderna. Les nits s'escurcen, i  aviat haurem de canviar els rellotges, perquè s'allarguin les albades. Es configuren paisatges de fulles daurades damunt l'asfalt i fins i tot la canalla les converteix en un joc per celebrar que encara que el temps avanci i deixem enrere l'estiu, també tenim motius per celebrar la tardor. Benvinguda, senyora tardor!

A partir d'aquestes dues fotografies fetes a Empúries , podeu inventar poemes, contes, microcontes. .. Inventeu, escriviu, creeu...

Avui encetem un nou joc literari. Aquí teniu quatre versos de quatre poetes catalans, dos homes i dues dones. Es tracta d'endevinar a qui pertany cadascun dels versos. Animeu-vos a participar-hi!. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Si presento la mudança entremig del meu costum,  és que alguna cosa hi dansa.  Serà boira, serà llum? L’aire càlid als ulls de l’hivern  començava a mentir a les ales grises  d’ocells erràtics dins els arbres nus.  De sobte, amb lleu frissament,  una branca s’estremia…  Era un aucell que hi venia?  era el sospir d’un absent?..  El 1r vers és de Gabriel Ferrater, el  2n vers és de Clementina Arderiu, el 3r és de Joan Margarit i el 4t de Maria Antònia Salvà!  Moltes gràcies, Antoni Colldeforns, Carme Rosanas i Sa Lluna per participar-hi i per la vostra estima a la poesia catalana de tots els temps.

Eliza Doolitle va néixer l'any 1913, quan el seu creador Bernard Show va estrenar l'obra Pigmalió. L'acció de l'obra comença a la ciutat de Londres de principis del segle XX, quan el professor de fonètica Henry Higgins va fer una aposta a un amic seu el coronel Pickering, de convertir una noia de classe baixa, Eliza Doolitle en una dama a partir del seu mestratge en fonètica de la llengua anglesa. Així, Eliza Doolitle, una noia òrfena de mare, i amb un pare alcohòlic i de bon viure, accedeix a viure a casa del senyor Higgins, per aprendre la llengua anglesa a partir de diferents mètodes per aconseguir l'objectiu. Finalment, al cap de mig any, Eliza, ja parla com una dama anglesa, i és portada al ball de recepció del príncep, i allà tothom creu que és una princesa estrangera. Al final, Eliza i Henry s'enamoren, tot i que el professor aprèn de la humilitat i la importància de les persones vinguin d'on vinguin. Aquesta història va ser portada al cinema pel

Aquest cop el personatge és una dona, de principis de segle XX , que viurà una evolució des de l'inici de la seva història. Ja sabeu qui és? Ben segur, que alguns i algunes sí. Animeu-vos a participar-hi.   És una dona de classe baixa i sense cap formació fins que un professor decideix acollir_la a casa seva per ensenyar_li la llengua anglesa i costums de les classes altes. El personatge és Elisa Doolitle i l'encertant és la Carme Rosanas! Enhorabona!

Apreciats, lectors i lectores d'aquest espai. El 2017 aquest bloc complirà 10 anys. Sí, ho heu llegit bé, 10, s'acosta a l'adolescència (si em permeteu aquesta metàfora).  Estic preparant el 10è aniversari que començarà al gener, però ja sabeu com m'agrada que vosaltres també sigueu autors/autores de les seccions i/o posts que llegiu. Així que obro la bústia de suggeriments, perquè fer propostes per a fer la celebració d'aquesta dècada. Us agraeixo la vostra constància i la vostra participació.

La Setmana del Llibre en Català d'enguany ja ha començat. Ahir, que era el segon dia, vaig poder veure com els estants de les diferents llibreries i editorials obrien les seves "portes" als àvids lectors/lectores. Passejant, passejant, també es podien observar diferents escenaris amb diferents persones llegint llibres, o corals cantant cançons com "Boig per tu". Tota una Setmana a vessar d'activitats culturals i llibres per tafanejar, olorar, comprar i "devorar". Us proposo que pengeu en forma de comentari quin/s llibre/s heu comprat, o inclús si voleu recomanar alguna activitats de les que hi ha programades. Gaudiu de la lectura i cultura en català!

Un any més, ens trobem a les acaballes de les vacances i de l'estiu. Malgrat que encara fa molta calor, i les platges estan plenes de banyistes, ja es poden veure algunes petjades de la tardor, com les fulles seques dels arbres, i els dies que es van fent més curts.  Només començar el mes de setembre tenim dues opcions culturals que ja fa temps que formen part d'aquest inici d'una nova estació. D'una banda, aviat començarà la Setmana del Llibre en Català, on podreu triar i remenar llibres de col·leccionista per continuar ampliant la vostra biblioteca. D'altra banda, i simultàniament, torna la Fira de Tàrrega, que ben segur ens oferirà un munt de propostes teatrals als carrers de Tàrrega. I per si amb això no en teniu prou, Dagoll Dagom estrenarà el seu nou musical Scaramouche.     Així, que no us deixeu captivar molt per la nostàlgia, ens espera un més ple d'iniciatives culturals per a tots i totes.

5. Conclusions Després d’analitzar els dos casos i comparar-los, crec que hi ha una coincidència en l’autenticitat d’ambdós grups.  [3] Lorca siempre ha sido uno de nuestros autores de cabecera. El mundo de Lorca es color, imagen y ritmo. Amor por la palabra y la metáfora. Implicación en su momento social. Crítica audaz, y definitiva de su tiempo, misterio y exuberancia. ¿Alguien puede resistirse a esa pasión por la poesía y el teatro? Un cop feta l’anàlisi, s’ha observat que ambdues experiències pertanyen més a “la cultura comuna”, que defineix Paul Willis, que no pas a “l’alta cultura”. Hem vist una similitud en ambdós casos, i és que en cap dels dos casos no s’exclou l’art concebut com a “alta cultura”. [4] Los artistas han de tener la oportunidad de plantear, experimentar y exponer sus proyectos, los espectadores han de tener más protagonismo, mejor precio para acceder a los espectáculos y valores añadidos que  enriquezcan e incentiven la inquietud y l

4. L’autenticitat moderna de Lorca i l’autenticitat postmoderna en l’actualitat. Actualment, autors com Potter (2010) [1] neguen que estiguem renunciant a la cerca de l’autenticitat, argumentant que ha esdevingut una obsessió perillosa perquè ens aboca a una actitud antisocial, anti conformista i competitiva, que privilegia l’autorealització i l’autodescobriment, per sobre de qualsevol compromís col·lectiu. En cap dels dos casos, ni el grup La Barraca  de Lorca ni el grup de Santa Coloma, Lauta, fomenten actituds antisocials, i competitives. [2] Detrás de La Barraca está el ministerio de Instrucción Pública de la II república, a cuyo frente está Giner de los Ríos. El proyecto se crea en 1931. Su objetivo fue llevar el teatro clásico español a zonas con poca actividad cultural en la península. Fue una extraordinaria iniciativa en la que se unieron la administración de la república e intelectuales y artistas. Desde luego, el espíritu de la Barraca influyó, de algun

3.1 Diferències i similituds entre el grup La Barraca de Lorca, i el grup Lauta Teatre de Santa Coloma de Gramenet. Tot i que el segon grup reprèn la idea de fer teatre no comercial i per al poble del grup La Barraca de Lorca, existeixen una sèrie de diferències entre ambdós grups teatrals que a continuació s’explicaran. La primera diferència és el tipus d’obres que es representaven en un i l’altre grup. En el cas de La Barraca,  Lorca va optar per el teatre del Siglo de Oro , mentre que el grup Lauta va representar poesia, i autors contemporanis del segle XX com Miguel Hernández, o el mateix Federico García Lorca. [1]   Siempre hemos sido fieles al teatro de texto, desde nuestros primeros montajes –Sartre, Arrabal, Sastre- hasta los últimos, cada vez más estilizados y poéticos, de Cernuda, Gil de Biedma, etc.…Como en la buena poesía, nuestro objetivo ha sido siempre aunar emoción y reflexión, aunque cuando miras alrededor y ves cómo está nuestro tiempo, que interes

3. El llegat del teatre La Barraca pel grup de Teatro independiente Lauta Així com La Barraca va prendre el nom amb el que es definien les construccions de fusta fàcilment desmuntables, on es feien espectacles a les fires- inclòs el teatre de titelles- el grup Lauta deu el seu nom a l’idioma universal esperanto, amb el significat “en veu alta”. Aquest grup de teatre de Santa Coloma de Gramenet reprèn la idea de La Barraca de representar teatre no comercial i per a la gent del poble. Sobretot es dediquen a la poesia, i a poetes concrets com Miguel Hernández, Federico García Lorca. [1] De Federico García Lorca hemos montado diversas   adaptaciones de La casa de Bernarda Alba, Doña Rosita la Soltera, Mariana Pineda, Bodas de Sangre, El Romancero, Llanto por Ignacio Sánchez Mejías.... Un montaje nuestro titulado “Hace tanto tiempo que duerme” basado en Poeta en Nueva York y Romancero Gitano. Hemos colaborado en muchas ocasiones con la historiadora Antonina Rodrigo en difer

Federico García Lorca va estar a la Universitat de Columbia de Nova York, entre 1929 i 1930. Precisament, justament després d’haver-se produït “el crack del 29”. Això va inspirar la seva obra Poeta en Nueva York , escrita entre el 1929-30. A continuació, va fer un viatge a Cuba, on va viure durant tres mesos. La llavor de la seva dedicació a La Barraca  també la podem trobar en aquests fets, allà va descobrir la cultura dels negres i dels marginats: gitanos, jueus, etc. El poeta Pablo Neruda va dedicar unes paraules a Lorca en un homenatge després de la seva mort, que fan referència a La Barraca , definint-la així [1] : Por el medio de la tremenda fantástica pobreza del campesino espanyol que aún yo he visto vivir en cavernas y alimentarse de hierbas y reptiles, pasaba este torbellino mágico de poesia llevando entre los sueños de los viejos poetas los granos de pólvora en insatisfacción de la cultura. Segons Collin Campbell, també trobem la definició de màgia en algu

Aquest és la primera part d'un treball final de l'assignatura "Cultura i mercat" dins del Màster d'Arts i Humanitats de la UOC . Es tracta d'una investigació sobre l'autenticitat i font de creativitat i llibertat de l'obra de Federico García Lorca, per demostrar que hi ha persones dedicades a la cultura que no busquen mercantilitzar la seva obra. 1) Introducció cas, justificació tria Lorca, la Barraca i el grup Lauta (Santa Coloma) Per a desenvolupar aquest treball de recerca, he triat dos casos que són d’una banda, el grup de teatre La Barraca, fundat i dirigit per Federico García Lorca, i de l’altra, el grup de teatre  Lauta, sorgit a Santa Coloma de Gramenet, ja que han representat obres de teatre de Lorca. El punt en comú de tots dos casos és la investigació sobre l’autenticitat de l’obra de Federico García Lorca, com a font de creativitat i llibertat. Lorca en la seva vida i obra cercava la llibertat, sentir-se lliure, però no li van de

Què has llegit de Sherlock Holmes? Quin/a conte o novel·la t'ha agradat o t'ha impactat més? 

Sherlock Holmes va ser creat per sir Arthur Conan Doyle l'any l'any 1887. Un detectiu privat d'origen anglès del tombant de segle XIX, que va néixer i formar part de diversos relats i novel·les de l'autor escocès, on Holmes, juntament amb el seu amic el Doctor Watson, van protagonitzar diferents històries de misteris. Sherlock provenia d'una família de pintors francesos, la seva gran capacitat deductiva per a ell era com un joc. El seu gran i més etern enemic és el professor Moriarty.  Era un home alt, prim, de rostre i faccions molt definides, vestia amb un barret i una gavardina molt característics d'aquella època.  Un personatge que gairebé podria ser humà i real. Font: Vikipèdia Recomanació; Si voleu veure una exposició gratuïta d'aquest personatge podeu anar a la Biblioteca Arús (Passeig Sant Joan, 26).

Avui neix una nova secció,  El personatge literari del mes . Primer hi haurà una endevinalla amb unes pistes i haureu d'esbrinar qui és. Un cop, l'haureu esbrinat, faré una mica d'història del personatge.  Aquesta fotografia pertany a un personatge masculí, que té una gran capacitat observadora i una ment molt racional. La Resposta: és Sherlock Holmes i l'encertant ha estat Carme Rosanas. Moltes gràcies a les dues participants. Properament, farem la part històrica del personatge.

El 7 d'agost de 1924 ens va deixar en Joan Salvat-Papasseit.  Des de ben petit, Joan va haver de patir la pèrdua d'un familiar proper, el pare. A partir d'aquest moment, ell es va haver de posar a treballar en diferents oficis, i va conèixer gent de lletres que el van ensenyar a llegir bona literatura. Així, doncs Joan Salvat-Papasseit, a diferència de molts escriptors/res, es va convertir en el seu propi mestre. El barceloní va néixer i créixer en el període d'entreguerres, i també en el de les Avantguardes. Salvat-Papasseit va manllevar elements del futurisme i també elements de la tradició literària catalana, i popular. El poeta va crear un estil propi, i genuí a través de cadascun dels seus poemaris: Poemes en ondes hertzianes  ( 1919 ) L'irradiador del Port i les gavines  ( 1921 ) Les conspiracions  ( 1922 ) La gesta dels estels  (1922) El poema de La rosa als llavis  ( 1923 ) La meva amiga com un vaixell blanc  ( 1924 ) Óssa Menor  ( 1925 , e

Des de sempre, a la carrera, m' han explicat una bona part de la biografia de Ramon Llull. I em pregunto:  qui fou Ramon Llull? Què sabem realment sobre què va escriure? Coneixem l'abast de la seva obra? Sabem com ha influït la seva  Art   en la contemporaneïtat? Doncs si voleu trobar respostes a tants dubtes, us recomano visitar l'exposició "La màquina de pensar: Ramon Llull i l'arts combinatòria". Aquesta és una exposició que podreu trobar al CCCB de la ciutat comtal. Des que he entrat fins que n'he sortit, m'he sentit encara més fascinada per la seva personalitat i obra. Llull va aprendre diferents "arts", com ciència, filosofia, teologia, etc, així com l'àrab per tal de treballar en el seu objectiu místic que configuraria tota la seva trajectòria vital i cultural.  El cert és que jo sempre m'he quedat fascinada per tot el que va ser capaç de fer i construir en un període on el saber només estava dirigit a un sector limitat de

Imatge: Foto feta a la zona Horta-Guinardó. Què et suggereix aquesta imatge? Participa i fes volar la teva imaginació.

Fixeu-vos en aquestes dues fotografies: Qui són? Què celebren avui?

De tant, en tant, l'Arlequí us posarà una cançó per despertar els sentits. Avui podeu escoltar "Unforgettable" interpretat per un pare i una filla.

Després d'estar un temps en un parèntesi, quan he penjat una secció creativa, quina no ha sigut la meva sorpresa veure totes les vostres creacions i participacions. Celebro que haver retornat, i que vosaltres també no hagueu desistit, gràcies a la vostra constància a aquest bloc. És per això que us dono les gràcies, perquè crec sincerament que l'Antaviana no podria existir sense vosaltres, sense la vostra veu, les vostres creacions, ... De nou moltes gràcies per ser a l'altra banda... del bloc .