Feliç 2012

Imatge presa de la xarxa

Tal i com Harold Bloom diu al seu darrer llibre Anatomia de la influència, la literatura és una manera de viure. Us desitjo que tingueu un 2012 ple de literatura i de vida.

En Homenatge a Joan Brossa: Caront

Imatge presa de la xarxa

228è joc literari: La mà invisible

Imatge presa de la xarxa

Aquesta és la meva participació al 228è joc literari del bloc Tens un racó dalt del món, d'en Tibau.

Mentre sentia els coc-coc i els quiquiriquí dels meus companys, jo vaig descobrir que la meva gàbia era oberta. Ets una cagadubtes, vinga no t'ho pensis més i salta! No sabia si havia de saltar o seguir als altres per solidaritat. I aleshores em va venir el flaix d'unes mans que em posaven dins d' una olla al foc i com si hi hagués una mà invisible que em donés una empenta, vaig sortir de la gàbia i vaig còrrer carretera enllà.

Racons per a la lectura: La Plaça Montserrat Roig

Amb aquesta fotografia de la Plaça Montserrat Roig inauguro la secció Racons per a la lectura, on penjaré imatges i fotografies de llocs per gaudir de la literatura.

Reflexions en veu alta: La literatura, el nostre refugi

Imatges preses de la xarxa

En l'actualitat, s'estan succeint molts canvis a nivell polític, social i econòmic que ens poden trasbalasar el món tal i com el coneixem fins ara. Malgrat tot, penso que tenim un espai on trobarem un refugi: la literatura. Els més grans escriptors i escriptores com per exemple els del segle XIX, ja van escriure obres mostrant el context històric del moment amb les corresponents vicissituds per les diferents classes socials, i també per les dones que llavors començaven a tenir presència però no drets en la societat. Així doncs, les pàgines d'un llibre, o el visionat d'un film literari ens fan pujar dalt d'una barca que ens permet viatjar i convertir-nos en l'Ulisses que torna a la seva Ítaca, però abans viu fantàstiques aventures que el fan ser viu. Per tant, encara que vinguin onades gegantines que ens vulguin engolir, tenim i tindrem sempre els clàssics de totes les cultures que ens han regalat el seu llegat i que hem heretat, i gràcies això la literatura esdevé el nostre i més preuat refugi.

Troba les paraules Especial Nadal

Imatge presa de la xarxa


Aquí teniu un Troba les paraules dedicat a la literatura de Nadal:


1. Com es diu el personatge principal del Conte de Nadal Charles Dickens?

Scrooge

2. Quin director de cinema va fer una versió del Conte de Nadal de Charles Dickens?
Hi havia dues possibles respostes Robert Zemicks i Tim Burtton.

3. Com es titula el conte de Pere Calders on apareix un Pare Nöel que no és esperat per ningú?
Quieta nit

4. Qui és l'autor d'aquesta estrofa nadalenca?
Josep Carner
Branca rompuda pel vent espectral-un dia plena de fulles i rama!-,dóna'ns la flama, la flama, la flamano de cap negra foguera del mal,sinó la flama del foc de Nadal.

5. Qui és l'autor del poema titulat "Tothom ho sap és profecia"?
Josep V. Foix


6. Quin poeta va escriure el poema "Rondalla de Bou?
Maria Manent? (ho he buscat a Google)


7. Quin poeta va escriure el Poema de Nadal?
Josep M. de Sagarra

8. Quin altre poeta va escriure una "Nadala"?
Miquel Marí i Pol


9. A quin autor pertany el poema "Nit de Nadal"?

Guerau de Liost


10. A quin poeta pertany el poema "Núvols de Nadal"?

Joan Maragall

Gentil entre els gentils: Parlar d'amor en la literatura

El passat mes d'octubre d'enguany vaig decidir publicar la meva nova criatura literària: Gentil entre els gentils. Fins a la publicació del meu primer llibre A l'altra banda del riu, havia escrit narracions on apareixia algun conflicte amorós, però la idea de parlar d'amor dins del llenguatge poètic, no m'havia passat pel cap fins que em vaig trobar escrivint el primer dels textos d'aquest nou llibre. Vaig agafar dues vessants de l'amor de la tradició literària i universal: l'amor trobadoresc i l'amor definit pel filòsof Plató. Parlar d'amor en la literatura és molt complicat perquè és un dels temes més tractats en l'art. L'amor és un ésser complex i misteriós i precisament per això és tan complicat parlar-ne en la literatura. No obstant, la meva segona criatura és un intent de parlar de l'amor i, també, d'apropar-me a la poesia. Segurament, algunes de les lectures dels poetes trobadorescos catalans, així com poetes de la tradició universal, i fins i tot de la literatura castellana que han parlat d'amor han sigut les fonts que m'han inspirat a ser jo qui escrigui d'amor en primera persona, una primera persona que no deixa de ser un jo poètic i per tant un alter ego literari. Així doncs, simplement les muses m'han obert la porta de l'amor i del llenguatge poètic perquè els uneixi en forma de llibre.

Bon Nadal de la mà de Joan Maragall

Amb el poema l'Ametller de Joan Maragall us desitjo unes bones festes i un feliç any nou 2012 a tots i totes els antavianencs i antavianenques:

La pregunta enrevessada: Segona pista

Imatge presa de la xarxa

Segona pista:

L'autor no és un escriptor pròpiament dit, ni va formar part de la classe obrera.


La pista:

L'obra té un to autobiogràfic, amb un realisme notable, que proporciona intimisme a la narració, i es fa palès un clima heroic, així com un cert providencialisme.
La pregunta enrevessada:

A quina obra pertanyen aquestes característiques, qui n'és l'autor i en quin període de la literatura catalana fou escrita?

Nou joc literari: La pregunta enrevessada

Imatge presa de la xarxa

Avui l'Arlequí inaugura un nou joc literari que he batejat com La pregunta enrevessada. I com el títol indica haureu de trobar la resposta a una pregunta que us faré relacionada amb la literatura.

La pista:

L'obra té un to autobiogràfic, amb un realisme notable, que proporciona intimisme a la narració, i es fa palès un clima heroic, així com un cert providencialisme.
La pregunta enrevessada:

A quina obra pertanyen aquestes característiques, qui n'és l'autor i en quin període de la literatura catalana fou escrita?

Digues

Imatge presa de la xarxa

què et suggereix aquesta imatge?

L'Article: Qualificatius i d'altres etiquetes

Imatge presa de la xarxa

Des de sempre i fins avui s'han incrustat una sèrie de qualificatius i d'altres etiquetes relacionats amb el món de les lletres. Per exemple, fa poc en algun programa de ràdio, vaig sentir que la locutora feia la següent afirmació: "Els correctors estil·lístics no són uns literats". Bé, puntualitzem els correctors estil·lístics són un col·lectiu que es dedica a polir les obres dels autors i autores, perquè quatre ulls hi veuen més errades. No es pot dir ben bé que siguin uns literats, però són persones que estan formades com a lingüistes, i han llegit infinitat d'obres literàries, per tant tenen un bagatge cultural inqüestionable. Seguint amb les etiquetes, una altra és aquella tan famosa que diu que "els crítics literaris són escriptors frustrats." Bé, els crítics literaris fan una tasca es dediquen a llegir llibres i a oferir una opinió que sempre està tenyida de subjectivitat perquè cada lector/lectora té una interpretació del text literari diferent, però no es pot afirmar que siguin escriptors frustrats, perquè certament, ens agradin o no, els crítics són necessaris perquè es donin a conèixer obres d'autors i autores, fins i tot, quan algun decideix fuetejar una obra, perquè allò dóna peu a alguns lectors/lectores curioses a comprovar si el crític té raó. En aquest món estem massa acostumats a posar etiquetes a tot arreu, i en la literatura encara més. Cal que tothom es deslliuri d'aquests tòpics perquè sinó no avançarem, perquè cadascú ha de descobrir per un mateix com són les personalitats que d'una manera o d'altra es dediquen al món de la literatura perquè contribueixen a la seva perennitat. Ja se sap que diuen les lletres escrites queden gravades, les paraules se les emporta el vent.

Joc literari creatiu: Inventa't un micrconte

Imatge presa de la xarxa

Inventa't un micrconte a partir d'aquest dibuix d'en Sergi Grapes.

1r microconte de Garbi24:

Puc caminar tota la vida carregant el sac a l'esquena. No pesa, tant sols hi poso la felicitat i els bons records.

2n microconte de Jesús M. Tibau:

Camina lent pel pes dels dies que acumula, pel forat a la sabata i, sobretot, per l'absoluta manca de pressa.

3r microconte de Rafael Meyerhofer:

tot el que tinc ho duc al damunt...i camino, perdut, camino per no recordar el que tinc al damunt.

4t microconte d'Elfreelang:

El veritable home del sac sóc jo!

5è microconte de la Pilar:

Es carregà la vida a l'esquena i començà a caminar fins que s'enfonsà.

6è microconte de Rafel:

A la vegada que notava cada cop menys feixuga la càrrega, sentia que el cant dels ocells feia més lleugeres les seves passes.

225è joc literari: Menjar o ser menjat

Vet aquí, que ja no em quedaven diners a les butxaques, ni tampoc hi havia gran cosa a la nevera. Tot el que hi havia ja feia olor d'estar passat. Endreçant vaig trobar una sabata, i vaig pensar i si la cuino amb una mica d'oli, sal i un parell de grills d'all?Potser seria bo i tot. Vaig posar l'olla, ho vaig bullir una bona estona, i vaig punxar la sabata amb una forquilla per comprovar si estava al punt. Efectivament, ja podia para la taula, i menjar. Era a punt de mossegar aquell sabatot, i una veueta em va dir: -Ei, no te'm mengis! -No te'n mengis que jo haig de tornar a la botiga del sabater perquè m'arregli. Sóc la parella d'una altra, i totes dues hem de tornar amb el nostre amo. L'home s'ho va rumiar una bona estona, i es va estar mirant aquella sabata, sense saber què fer...

Reflexions en veu alta: El poder de la suggestió

Imatge presa de la xarxa

Diu la dita que una imatge val més que mil paraules. Cert és que no podem viure sense les paraules, perquè amb elles construïm tota mena de textos que tenen la finalitat de comunicar allò que volem dir als altres, és a dir, als i a les lectors. Però seria ingenu obviar el poder captivador de les imatges davant dels nostres ulls. Per exemple, quan veiem una pel·lícula on apareix un munt de glaç passem a sentir fred; si ens deixem seduir per un anunci de bombons, tenim el desig imperant de menjar aquelles petites creacions de xocolata que tant ens tempten i quan veiem la fotografia d'un paisatge bonic ens imaginem que caminem per aquells indrets. Així doncs, deixar-nos seduir pel poder de la suggestió és una mena de catarsi, ja que nosaltres i la imatge formem part d'un instant fugisser que ens permet evadir-nos d'on som i somniar....

Luces de Bohemia al Teatre Sagarra

Imatge presa de la xarxa
La nit del divendres 2 de desembre, el Teatre Sagarra de Santa Coloma es va omplir de gent de totes les edats per anar a veure Luces de Bohemia de Ramon del Valle Inclán. La història comença quan un poeta que s'ha tornat cec, Max Estrella s'assabenta per don Latino que no ha rebut gaires diners de vendre una novel·la. El poeta i don Latino recorren els carrers de la ciutat de Madrid de l'any 1920 per reclamar uns diners que no arriben mai. Els dos personatges decideixen ofegar les penes bevent alcohol en una taverna, i entremig es veuen immersos en una revolta de modernistes, cosa que fa que al cec l'empresonin. Finalment, Max mor, i Don Latino, el suposat amic, li roba uns diners que li havia donat un ministre, fet que provoca el suïcidi de la dona i la filla del poeta cec. Aquesta obra està ambientada als anys 20 del segle XX, apareixen les tensions entre la burgesia, és a dir, els empresaris i els obrers, alguns dels quals s'apropaven a l'anarquisme, encara ara és vigent perquè molts dels temes que tocava: la literatura, el fet que a un poeta se'l reconeix només quan es mor, les amistats interessades que busquen treure profit dels altres, i també les disticions de classes socials, des dels més benestants, com el Ministre fins als enterramorts que no tenen cultura, però no els faltarà mai la feina. És doncs una bona obra on "l'esperento" és una vida tràgica, i una societat on no es valora ni els genis artístics ni als treballadors. Ahir el Teatre Sagarra ens va fer viatjar en el temps, però aquell tren és també el mateix tren en el què tots i totes viatgem avui.

Digue'm

Imatge presa de la xarxa

què et suggereix aquest quadre?

50 aniversari Cavall Fort: Te'n recordes...?

Imatge presa de la xarxa

Quina edat tenia quan vas començar a descobrir la revista Cavall Fort? I quin era el teu personatge favorit?

50 aniversari Cavall Fort: Ot el Bruixot i Picanyol

Imatge presa de la xarxa

L'any 1971 va néixer,un bruixot a la revista Cavall Fort. El pare de la criatura es fa dir Picanyol, però el seu nom de pila és Josep Lluís Martínez Picañol. La veritat és que des que vaig començar a llegir les pàgines d'aquesta singular i indispensable revista, les aventures sense paraules, però no absentes de signficat literari em van captivar. El bruixot sempre ajuda a diferents persones amb la seva màgia, i de vegades se'n surt i de vegades "fica la pota". Però és un personatge tan encantador, que forma part de tot el que és la revista, un "magazine" cultural, educatiu, amè, interessant, divertit i un munt de qualitats més que no em cansaria de repetir. Així que per començar la meva secció dedicada a celebrar els 50 anys de la revista Cavall Fort, dedico aquest primer post al bruixot més encantador i divertit: l'Ot, el Bruixot.