L'Article: La màgia d'Scaramouche



La nit del dissabte 8 d'octubre, el teatre Victoria es va anar omplint de gent que vam anar a veure Scaramouche, el nou musical de Dagoll Dagom. Només entrar-hi, d'aprop podies veure com els músics feien els darrers assatjos. Després el teló no va pujar sinó que va baixar, modernitats del segle XXI. La història se centra en el període de la Revolució francesa, quan un home emmascarat, provinent del teatre de carrer, decideix lluitar contra la tirania d'un marquès. La resta de la història no us l'explicaré per no fer "spoiler", però sí que diré que la combinació de diàlegs, cançons, balls, lluites d'espases era harmoniosa, divertida i molt ben travada. I no puc oblidar de mencionar la fantàstica tasca dels escenògrafs, perquè no us penseu que veureu sempre el mateix escenari, sinó que hi ha un joc de canvis d'espais d'una manera brillant. El cert és que quan un s'asseu i veu una obra musical amb un rerefons històric tan ben portada dalt de l'escenari, l'espectador es converteix en part d'aquell rerefons, i es trasllada en aquells anys per posar-se a la pell dels personatges dels protagonistes i sentir allò que ells expressaven amb paraules i gestos. Potser pot semblar que aquest tema de la Revolució Francesa no és actual, però sí que ho és el tema de la lluita pels drets humans de tots, incloent-hi la gent d'un poble o d'una ciutat, així com el dret de les dones a decidir amb qui es volen o no es volen casar, entre d'altres temàtiques. Penso que Dagoll Dagom ha fet una gran feina, i ha convertit aquesta obra, en un tresor de la cultura, la cultura que ens permet veure més enllà i ser crítics amb la realitat que ens envolta.

Comentaris