Antaviana 6.0

  Que els podcast no ens facin perdre l'escriure és una nova secció dedicada a temes que despertin la curiositat de l'Arlequí. Avui passejant pels carrers de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, enmig d'un món on el present i per tant el futur estan plens d'invents tecnològics, de naixements de noves xarxes socials, encara he pogut gaudir de la feina de la castanyera. Una filera de persones esperaven impacientment recollir una bosseta calentona plena de castanyes recent torradetes.  Mentre m'esperava observava com aquella dona remenava el contingut d'una olla, que de tant en tant explotava i clar ens obligava a apartar-nos. Seria una d'aquelles imatges que potser l'escriptor Pere Calders hauria convertit en un conte irònic embolcallat d'un realisme màgic i absurd, o inclús Mercè Rodoreda, ens hagués obert una finestra de l'interior de la castanyera per descobrir els seus pensaments, les seves pors, les seves vivències. En definitiva, era una i

  Avui al podcast "Una realitat dibuixada" l'Arlequí parla d'una exposició que es pot trobar al centre Can Sisteré de Santa Coloma de Gramenet, de l'artista colomenc Benito Marcos. També trobareu una entrevista a una visitant de l'exposició.

  Aquí teniu un nou podcast de l'Arlequí, Tens un seient reservat al tren Orient Express al Teatre Condal .

Avui al nou podcast entrevisto a la Núria, per parlar de la veu la memòria històrica . 

  Bon dia, lectors i lectores! Aquí us comparteixo un nou podcast on parlo de la meva cançó preferida, Qualsevol nit pot sortir el sol. https://anchor.fm/roser-cao-valls/episodes/La-meva-can-preferida-e18tdfm

  Sí, lectors i lectores, avui l'Arlequí ha trobat al seu bagul la secció de música i literatura. Les coses bones sempre tornen. Avui tenim la cançó "Batega" del grup Txarango, que recentment s'ha acomiadat dels escenaris. Els desitgem que els vagi molt bé amb els nous i futurs projectes.

  "I va ser aquell dia que vaig dir-me que s'havia acabat. Que s'havien acabat els coloms. Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, ¡tot a passeig!"  Així és com comença el  XXV de la novel·la La Plaça del Diamant  de Mercè Rodoreda. I és que avui 10 d'octubre es compleixen cent tretze anys del naixement de l'escriptora de Sant Gervasi. Rodoreda, nascuda a Barcelona l'any 1908 avui encara és una de les escriptores catalanes més universals. Confesso que és una de les autores preferides de l'Arlequí. Cada vegada que rellegeixo una obra seva, em meravello. Ara estic reedescobrint l'obra més coneguda, i tot i que a simple vista sembla una prosa senzilla, no ho és. La Plaça del Diamant ofereix una narradora protagonista que viu tres períodes històrics: la República, la Guerra Civil i la Postguerra. Rodoreda va adoptar les noves tècniques narratives del segle XX, com la tècnica del monòleg interior. A través d'una barreja de

  Aquí trobareu un nou podcast fet per l'Arlequí. Sí ja sé que aquest és un debat del qual sempre es parla, però he volgut expressar la meva opinió. Trobareu el podcast en aquest enllaç.