Antaviana 6.0

DIA INTERNACIONAL DEL CLAQUÉ:

L'any 1400 va començar a Europa un període de canvi, que va afavorir moviments artístics com el Renaixement i el posterior Neoclassicisme, als Països Catalans, si em permeteu aquesta nomenclatura, la llengua cullta i oficial va anar perdent prestigi, gràcies a la monarquia castellana que va anar arraconant i minvant la llengua catalana. A finals del segle XVIII i principis del XIX se succeeixen els fets de la Revolució Francesa, on els francesos tenen la llengua com part de la seva identitat. I això va afavorir la Renaixença, la recuperació de la llengua culta i també "el naixement" d'autors com Verdaguer, Guimerà i Oller. Despés de la Guerra Civil, molts escriptors/res que formaven part del bàndol dels no vencedors, van haver d'exiliar-se, exiliar-se interiorment com Salvador Espriu, o van ser empresonats i/o afusellats no només per ser catalans sinó per tenir la seva ideologia. Al segle XX, vingué en Pompeu Fabra qui va iniciar la normalització lingüística

D'un temps ençà, s'han creat debats "metablocaires" si em permeteu el terme, al voltant de la qüestió: els blocs van a la baixa? com diu el Xexu al seu bloc. Doncs bé, potser és cert que aquell "bloc boom" que molts de nosaltres vam viure, potser ja no és el que era. De tota manera, encara hi ha molts indicis que indiquen que els blocs o blogs es renoven, a més dels que cada dia neixen a la xarxa. En primer lloc, hi ha molts blocs de referència com el  Llunàtic , Tens un racó dalt del món , entre molts d'altres que es mantenen vius a la xarxa i que van actualitzant-los. En segon lloc, hi ha blocs com Un bloc de contes divers o Premis C@ts que ens motiven a escriure relats, o a conèixer diversitat de blocs i blocaires. I encara més, els blocs ens permeten crear apunts al moment, per crear feedfback amb els lectors que també són autors, i així la blogosfera continua viva. Així que qui digui que els blocs s'estan morint, més aviat, jo els diria que es

què suggereix aquesta imatge?

Des de sempre ha existit un debat literari, entre molts d'altres, què qüestiona si com deia Pablo Picasso: "la inspiració es troba treballant" o és millor deixar que les muses ens desvetllin els mots? Probablement, aquesta pregunta mai no tindrà una única resposta. Sabem per la "vox poppuli" que Gustave Flaubert cada dia escrivia una pàgina, és a dir, tenia una disciplina a l'hora d'escriure, però també hi ha "L'Elogi de la Paraula Viva" on Joan Maragall va popularitzar la idea d'escriure "a raig". Potser la resposta seria en cercar el punt intermig, és a dir, tenir certa disciplina a l'hora d'escriure, però també deixar que brollin les paraules. Perquè és obvi que si no hi ha res a dir, és millor optar pel silenci, al menys fins que neixin les idees que més tard es convertiran en paraules. Crec que cada creador/a pot triar el seu mètode de treball, perquè al capdavall qui té la veritat sobre què és el millor

Aquí teniu uns mots encreuats espriuans, compte no digueu totes les paraules d'un cop, deixeu que cadascú en digui una, i així tots podreu participar en aquest joc. Animeu-vos-hi! 1.     1.    Any de publicació del primer poemari de Salvador Espriu  2.      2.    Nom d’una noia a la que Espriu va donar vida en la seva primera novel·la  3.        3.  Nom d’un país on viatja Espriu durant el període de República, on va viure Tutankamon.  4.        4.  Cognom d’un poeta amb qui es va relacionar Espriu. 5.       5.   Primera part del títol on apareix el mite de Sinera per primera vegada. 6.       6.   Primera part del títol d’un poema musicat i cantat pel cantautor Raimon. 7.        7.  Nom en clau mitològica de la ciutat de Barcelona. 1 1 9 4 6 2 L A I A 3 E G I P T E 4 R

Durant molts anys, Espriu va ser enterrat al país de l'oblit, fos perquè va optar per un exili  interior, fos perquè alguns sectors no els interessés que coneguéssim part de l'obra on ell es mostra compromès amb  circumstàncies de la II República, la Guerra Civil, la postguerra, i el final de la dictadura franquista. El cert, és que des del dia que es va celebrar el 25è aniversari de la seva mort, semblava que pocs recordàvem qui era i què va escriure. Però què sabem realment de Salvador Espriu? És ben cert, que per molt que llegim la seva biografia, la manera més indiscutible per conèixer un escriptor tan polifacètic és endinsant-se en cadascuna de les diferents obres ja siguin de poesia, teatre, narrativa o assaig. I és que Espriu va crear un món ple de mites i símbols, amb arrels grecollatines d'una banda, i fonts bíbliques de l'altra. Encara avui, tot i l'Any Espriu, hi ha qui ignora què és Sinera, i què hi té a veure amb l'obra espriuana. Jo, per la metva