Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2011

Conte breu: Un pessic de felicitat

Imatge
Acabava de bufar les espelmes del pastís, un pastís de xocolata per celebrar el seu aniversari. En aquell moment, mentre els adults cantaven les cançons conegudes per tothom, ella va fer un gest i va agafar un pessic de felicitat i amb la mà, i la va prémer fort. Els altres no entenien res, deien -Són jocs de criatures. Però ella no deixava anar aquell pessic, fins i tot quan passava per davant de la finestra, encara estrenyia més fort aquells cinc ditets i aquella mà que amb prou feines tenia set anyets. Quan va arribar a la seva habitació, va treure d'un amagatall, una capsa , i allà va desar aquell pessic de felicitat... El que ella encara ignorava és que aquell pany no el podia tancar ningú.

Llegir: Reprendre la lectura del llibre en paper

Imatge
Darrerament, per causes innombrables només tenia temps per fullejar com aquell qui diu els blocs que sovint llegeixo, i alguns de nous que he anat descobrint. Aquests dies però he reprès la lectura del llibre en paper, i ho estic fent de la mà del llibre d'un conegut blocaire: I un cop de vent els despentina de Jesús M. Tibau, i el cert és que m'ha fet recordar la màgia de comprar un llibre amb una portada i un títol engrescadors. També un cop l'he començat a fullejar he sentit l'oloreta de les pàgines i de les paraules que m'estan dient a crits: Llegeix-nos, llegeix-nos. M'assec al sofà, i darrere tinc la vista de l'Ajuntament de Santa Coloma, i també puc entreveure la Sagrada Família, la torre Agbar, i molts indrets de la ciutat comtal, que m'acompanyen durant el moment líric i impertorbable de la lectura. Paradoxalment, se senten veus dels veïns, i de l'home del bar que ha tornat de vacances, però aquí al sofà i abocada a les històries del llibre…

Creació poètica: Au revoir

Imatge
Vas marxar sense dir adéu.
Milers d'interrogants
s'allotjaren dins meu.

El meu jo despert
quan dormo,
t'ha desdibuixat
fins al no-res.

Dels meus llavis
ara surten
dues paraules:
Au revoir.

Digues

Imatge
a quin/a escriptor/a i/o artista del passat t'agradaria trobar-te i parlar d'art/literatura, música...?

El conte per fascicles: Fascicle III

Imatge
Aquí teniu el tercer fascicle.

Fascicle I:

Hi havia una vegada una noia que es deia Margarideta. Un dissabte al vespre d'estiu, ella estava a la biblioteca remenant i cercant un llibre que li encantés. Darrerament no li agradaven gaire els llibres, que començava, eren avorrits. Havia de trobar un llibre ple d'aventures. I vet aquí que en va trobar un.


Fascicle II:

La Margarideta va obrir el llibre i va començar a sortir un remolí de vent de l'interior, ella intentava escapar-ne, però es va veure baixant per una espiral de colors. Finalment, va arribar a trepitjar terra ferma, i es va trobar en una sala on hi havia tres quadres pintats. En el primer es veia el dibuix d'un paisatge on tot era verd, hi havia muntanyes, un riu i una cabana; en el segon es veia el dibuix d'una dona amb uns ulls i un somriure molt bonics i amb la mà convidava a entrar-hi, i en el tercer es veia el dibuix d'una ciutat que estava situada a una alçada considerable, amb persones que anaven…

4t Aniversari bloc Antaviana: Inventa

Imatge
un micrconte per aquesta imatge, penja-la el teu bloc, i deixa un comentari amb l'enllaç perquè el pugui enllaçant en aquest post. Moltes gràcies per la vostra participació!


Microconte d'Aurembaix:

La llum dels fanals del carrer es fonia sota la claror del nou dia. Caminava a pas decidit i de pressa. El fred li gratava les galtes i se li enfilava columna amunt, fins a la nuca. Si no fos pel so del retruc dels talons, semblaria una ciutat mig morta.


Microconte d'en Rafel:

Tenia el cap boirós, la nit abans era a Salou en un tot inclós amb paella, sol, sangria i altres detalls que no cal anomenar. Quan era arrossegat pel seu amic cap a casa, pels carrers de Londres, s’anava preguntant què li havien posat a la sangria que no veia més enllà d’un pam.



Microconte d'Elfreelang:

Agafats de bracet s'allunyaven de la boira i caminaven feliços cap a la llum, més enllà de la fotografia en la que havíem viscut, sense adonar-se, els darrers anys....ara fugirien plegats. Ara e…

4rt aniversari del bloc Antaviana: Especial Troba les paraules....

Imatge
En motiu del 4t aniversari d'aquest bloc us aniré proposant el joc Troba les paraules. Així que comencem amb les pistes i les paraules amagades:


1. Quin mes d'estiu va néixer l'Antaviana?

AGOST

2. Quin va ser el primer text literari que va inaugurar aquest blog?

SOLSTICI D'ESTIU

3. Qui va ser el primer entrevistat a la secció El Qüestionari?

ALFONS NAVARRET

4. Quin és el títol de la cançó que va inaugurar la secció Música i literatura i qui és el seu
autor?

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL DE JAUME SISA

5. Nom i cognom del primer autor que va ser homenatjat a la catosfera.

JOAN BROSSA

A propòsit de la pluja: Tria una imatge

Imatge

El conte per fascicles: Fascicle II

Imatge
Imatge presa per la xarxa

Aquí teniu el segon fascicle d'El conte per fascicles i per fer-lo més participatiu plantejaré la qüestió següent: En quin quadre, creieu que entrarà la Margarideta: en el primer, en el segon o en el tercer?

Fascicle I:

Hi havia una vegada una noia que es deia Margarideta. Un dissabte al vespre d'estiu, ella estava a la biblioteca remenant i cercant un llibre que li encantés. Darrerament no li agradaven gaire els llibres, que començava, eren avorrits. Havia de trobar un llibre ple d'aventures. I vet aquí que en va trobar un.


Fascicle II:

La Margarideta va obrir el llibre i va començar a sortir un remolí de vent de l'interior, ella intentava escapar-ne, però es va veure baixant per una espiral de colors. Finalment, va arribar a trepitjar terra ferma, i es va trobar en una sala on hi havia tres quadres pintats. En el primer es veia el dibuix d'un paisatge on tot era verd, hi havia muntanyes, un riu i una cabana; en el segon es veia el dibui…

L'Editorial: el 4t aniversari del naixament de l'Arlequí

Imatge
Imatge presa de la xarxa

El proper mes d'agost, quan tothom estigui a la platja, o viatjant per terra, mar o aire i potser ideant noves creacions literàries perquè els lectors/res de la xarxa gaudim, es complirà el quart aniversari del naixement de l'Arlequí i del blog Antaviana. Ha plogut molt des dels inicis, quan simplement el blog, des d'un disseny senzillíssim, pretenia ser un espai per publicar textos que estaven guardats al calaix, o en pendrives. Amb el temps, tant l'Arlequí com el blog han anat creixent, i han creat seccions com l'espai on compartiu les vostres lectures, també les entrevistes, seccions per escoltar i parlar de música, articles sobre temes diversos de literatura, etc. I el cert, és que un comentari de Guillem Carbonell en l'apunt sobre la dotzena Ateneuesfera em va fer caure en el compte que l'important d'un bloc és mantenir-se, i que aquest continuiï tenint comentaris. Bé, sóc afortunada perquè aquí estic encara, i perquè sí els…

Reflexions en veu alta: Què és el més positiu d'enguany del blog?

Imatge
Imatge presa de la xarxa

Ahir es va celebrar una nova edició de l'Ateneuesfera als jardins de l'Ateneu, l'indret on antigament molts escriptors/res catalans es reunien per parlar de i sobre literatura. Doncs bé, ahir érem uns divuit assistents que ens reuníem per parlar dels nostres blogs, de les xarxes socials, etc. En Guillem Carbonell, dinamitzador d'aquesta trobada, va plantejar-nos la pregunta següent: Què és el més positiu d'enguany del blog? En primer moment, jo podria dir el fet d'escriure les meves dèries, però és que l'ego mai ha sigut una cosa que m'atragués massa. Així que la meva resposta va ser que enguany he participat molt en iniciatives com les proposades per Un bloc de contes divers, o des del bloc d'en Francesc Mompó Valls, ja que això és el que fa que la catosfera es mantingui viva i unida. I l'altra resposta fou que a mi m'agraden molt les seccions on vosaltres, els lectors i les lectores, sou els protagonistes, això és: …

Paisatges literaris: miralls d'aigua

Imatge
Imatge presa de la xarxa

Un arc iris s'emmiralla sota unes aigües que amaguen infinitat de secrets. Capbussar-se i ser presa de l'oblit del rellotge de sorra, amb l'única companyia dels veïns, silenciosos, que neden seguint el corrent, com si tots cerquéssim el mateix camí.

Joc literari: La incògnita. Qui és? Tercera pista

Imatge
Imatge presa de la xarxa

I aquí ve la tercera pista:

-És un personatge masculí que té bigotis.

Convit estiuenc de 2011: De puntetes

Imatge

Digue'm

Imatge
Imatge presa per la xarxa

quin/s llibre/s t'enduràs aquest estiu per llegir?

Jocs literaris: La incògnita. Qui és? Segona pista

Imatge
Imatge presa per la xarxa

Aquí teniu la segona pista de la incògnita:

-El personatge no va mai descalç.

Digues

Imatge
Imatge presa de la xarxa
què et suggereix aquesta imatge?

Jocs literaris: La incògnita. Qui és?

Imatge
Imatge presa de la xarxa



Avui enceto una nova incògnita i aquí teniu la primera pista.

-És un personatge molt astut.

Creació literària: Instants compartits

Imatge
M'agrada la senzillesa del teu somriure,
m'agrada l'oceà que em mira,
m'agrada la teva veu quan em xiuxiueja paraules a cau d'orella.
I si pogués retindria
els instants compartits,
entre les meves mans.

Digues

Imatge
Imatge presa de la xarxa

què et suggereix aquesta imatge.

El bloc dels contes divers: La llei de la gravetat

Imatge
Il·lustració de Rico Schacherl

La Tina feia dies que havia llegit i escoltat la història de la poma i d'un senyor que estava sota d'un arbre i sentia la paraula gravetat. -I què deu ser la gravetat? Va preguntar-se. Tot el dia que anava capficada. Va arribar el dia del seu aniversari i els seus amics li havien preparat un pastís de deu pisos amb una espelma. En Daniel li aguantava l'escala però entre l'emoció i que aquella escala era enorme va començar a trontollar i pataplaf, Tina, pastís, escala i Daniel, tots per terra. -Ara ja sé que és la llei de la gravetat, va dir la Tina, embadurnada de pastís. I tothom va riure.

Creació literària: El darrer so de la clau

Imatge
Imatge presa de la xarxa

Sento el darrer so de la clau quan es gira per tancar la porta. Veig els retalls dels records que he deixat en milers de caixes, calaixos i carpetes. Sense llàgrimes ni cerimònies dic adéu a la casa que m'ha vist créixer i plorar, i que ha sigut testimoni de les històries que vaig escriure i que ja ningú no podrà llegir. He tancat la porta.

Digue'm

Imatge
què llegeixes aquest mes?