Antaviana 6.0

Avui no faré cap balanç de final d'any. No recordaré tots els bons moments i els records amargs que he viscut. Tampoc repassaré cadascun dels posts que he anat penjant en aquest espai, meu i vostre. Res de mencionar totes les vegades que heu entrat, silenciosament o deixant alguna petjada escrita. No, no esmentarem el munt de comentaris anònims que han deixat de ser-ho per uns instants. Tampoc recordaré que enguany és l'any que he publicat el meu primer fill en paper: A l'altra banda del riu , i que des d'aquell moment la meva vida ha canviat i flueix com el riu dels relats que he escrit durant gairebé una dècada. I clar tampoc hem de parlar de la multitud de persones que s'han deixat entrevistar per l'Arlequí, per cert una de les tasques que més li agraden, tot i que és un secret. Res d'esmentar tampoc la infinitat de gent que he conegut, i que han trepitjat per primera vegada el bloc, i que després han tornat a caure en la temptació. No, no esmentaré quant

Les nostres nines caminen per rutes antagòniques. La llunyania i els silencis han creat un mur d'acer entre tu i jo. Tendres records, silencis còmplices, paraules tallades o mai pronunciades... Tal vegada aquell idil·li platònic fou un somni o potser no. Les portes s'obren i es tanquen... Potser aquesta no es tanqui del tot. Ara se m'obren tantes portes. Adéu o potser, a reveure.

Quin editorial t'ha agradat més: L'editorial: Revisar l'obra L'editorial: El be s'ha menjat la flor o no L'editorial: el moviment literari català 2.0 L'editorial: l'ull crític genuí del llunàtic L'editorial especial: dedicat als poetes amics/als amics poetes

El bloc Opinalia ha creat el concurs 1a edició de premis a la millor entrada. Animeu-vos a participar-hi. L'Arlequí ja hi participa.

Aquest post està dedicat als poetes amics i als amics poetes que tinguin instants de tristesa: Si tens núvols negres al teu voltant, te'ls allunyaré. Si caus dins d'un pou, els meus braços seran cordes. Si plores, seré el sol. Si camines per un asfalt d'espines, seré una manta. Si et perds, seré una brúixola. Esborraré les teves penes, i tornaré a dibuixar-te el somriure. I quan tornin els núvols negres, recorda "la cançó" que he escrit per a tu.

aquest poema visual?

Avui és el dia de les bromes i és per això que se m'acudit encetar un nou joc literari: Troba les errades. Us posaré algunes dades biogràfiques d'escriptors i obres literàries, i heu de trobar quines són les incorrecta. Ben segur que les trobareu de seguida. Aquí teniu les dades: 1. En Rodolf Sirera va néixer a València, i és dramaturg i traductor. 2. De l'obra de Jordi de Sant Jordi es conserven 18 poemes. 3. Emili Teixidor escriu guions aplegats sota el títol En veu baixa: escrits a la ràdio (1978). 4. Mercè Rodoreda va guanyar el premi Víctor Català amb Vint-i-dos contes al 1958. 5. Gabriel Alomar va rebre la influència del poeta italià Giacomo Leopardi aplegada a La columna de gel (1911). 6. El darrer llibre de contes d'en Jesús M. Tibau es titula Una sortida digna. On són les errades?

1.Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? Em costa recordar-ne només un. Si reculo fins a la infantesa em tornen sempre a la memòria el viatge meravellós de Nils Holgersson i les aventures d'en Massagran . Després, sobretot, la poesia de Palau i Fabre, Màrius Torres, Machado i Salvat. 2.Quan et vas adonar que t’agradava escriure? Potser m'hi vaig començar a fer il·lusions als dotze anys, i els primers temptejos deuen ser dels quinze o setze. 3.Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”? Si no treballes la inspiració només t'ajudarà a perdre't en l'autocomplaença més estèril. 4.Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més? Potser el Faust de Goethe o la solitud de Robinson Crusoe. O no, ben mirat, em sembla que qui més ha pesat ha estat Kafka. 5.Digues una cita literària. Últimament trobo i retrobo unes paraules que podem atribuir a Vinyoli i a Hölderlin, i que no sabria desmentir: "El que

Avui faré un joc especial per acabar bé l'any 2009. Haureu de descobrir dos personatges incògnites. Començaré amb la primera pista: 1. Són dos personatges masculins. 2. No són Don Quixot ni Sancho Panza. 3. Un dels dos viatja damunt d'una cabra negra. 4. Tenen uns amics que tenen un llenguatge peculiar. El nostre Veí de dalt ja ha descobert els dos personatges incògnites: En Jan i en Trencapins. Moltes felicitats i gràcies per visitar el meu replà.

Avui enceto un nou espai de debat a partir d'una notícia cultural actual i una reflexió: Una exposició mostra les noves estratègies dels petits editors És possible una alternativa editorial o creieu que el peix gros es menja el peix petit?

Avui es compleixen cinc anys del Tsunami que van patir milions d'éssers humans a l'Oceà Índic. Cal doncs aturar-se a recordar les incessants imatges d'onades gegantines i devastadores que van destruir llars i records de milers de dones, homes i nens. Aquell dia tots vam patir els efectes de tot aquell desastre, encara que fos des de la llunyania, però no des de la indiferència. Una munió de persones desvalgudes lluitaven per sobreviure i recuperar el poc que els quedava. Cinc anys després ben segur que tots els supervivents encara viuen dins les seves entranyes aquell temible instant, però també haurà nascut en ells i elles la fortalesa per continuar la lluita vital, i no oblidar allò que desem al nostre bagul. Des d'aquí enviem una abraçada de solidaritat a totes les persones que van patir aquella catàstrofe.

Avui faré un joc especial per acabar bé l'any 2009. Haureu de descobrir dos personatges incògnites. Començaré amb la primera pista: 1. Són dos personatges masculins. 2. No són Don Quixot ni Sancho Panza.

Avui faré un joc especial per acabar bé l'any 2009. Haureu de descobrir dos personatges incògnites. Començaré amb la primera pista: 1. Són dos personatges masculins.

L'Arlequí, és a dir, la Roser us desitja bones festes de la mà del rei, Elvis Presley:

Aquí teniu deu paraules amagades i les deu pistes: 1. CATOSFERA 2. ÀGATHA CHRISTIE 3. LA GAVINA 4. EMMA (BOVARY) 5. BALADA 6. EL CAU FERRAT 7. ELS AMANTS 8. CAL·LIGRAMA 9. JOSEP M. FOLCH I TORRES. 10. HIPÈRBOLE 1. Nom que desgina la literatura escrita en català a la xarxa. 2. Nom i congom d'una escriptora britànica. 3. Títol d'una obra d'Anton Txèjov. 4. Nom d'un personatge femení d'una novel·la del segle XIX. 5. Subgènere de poesia conreat durant l'etapa del Romanticisme a Europa. 6. Lloc de reunió dels artistes modernistes a Catalunya. 7. Títol d'un poema de Vicent Andrés Estellés. 8. Nom d'una tècnica poètica de les avantguardes. 9. Nom i cognom d'un dramaturg català que va popularitzar "Els pastorets. 10. Recurs literari. Moltes gràcies a tots i totes els que heu participat amb les vostres aportacions.

Esclat de colors, milers de flors dansen al so de la musica de tots els cicles estacionals. Infinitat de campanes lil·les, vermelles, blanques, grogues són anhelades i creen disputes irreconciliables entre les papallones i les abelles. Incomptables fulles verdes banyades per l'aigua del cel, que nodreixen i embelleixen la sàlvia. Barreja de pensaments, sensacions, olors davant d'aquesta poesia. Natura viva, la teva resplandor encomanes aquells que cauen dins del teu parany.Tan sols ens quedarà un polsim del teu inoblidable perfum quan reprenem el nostre camí.

Antología poética de Miguel Hernández.

Fa pocs dies, la tasca de tieta em va brindar l'oportunitat de veure una joia cinematogràfia: UP de Pixar. Es tracta de l'aventura d'un home des de la seva infantesa fins a la maduresa, quan es troba sol a la seva casa plena de records, enmig d'una constructora que fa pisos. L'home decideix emprendre un viatge pel cel amb la casa, transportat per milions de globus de colors. A partir d'aquí començarà una nova aventura, i coneixerà un nen explorador, un ocell gegant, un gos xerraire, en fi tornarà a viure. Una pel·lícula poèticament deliciosa tant per a adults com per a petits, que ens ensenya que quan se'ns tanca una porta, se n'obren d'altres per continuar vivint i explorant com nens i nenes.

què llegeixes aquestes vacances de Nadal.

Penja un/s desig/s a l'arbre dels desitjos.

De vegades cal escoltar el nostre interior per trobar el nostre camí:

Aquest és el post número 551. M'he despullat 551 vegades, sense pudor. Perquè quan un/a escriptor/a escriu per als altres i sobretot a la xarxa, es despulla, deixa entreveure enmig d'un oasi de ficcions, aquella part que durant el dia resta pregona al fons de les entranyes. L'escriptura i el flux constant de la vida ens empeny a treure'ns la roba que ens sobra per dir coses al món, per comunicar-nos mitjançant paraules plenes de subtileses literàries que arriben als lectors i lectores i que ells fan seves d'una manera d'una altra. Quan allò que escrivim forma part dels lectors i lectores, aleshores és quan escriure pren un sentit, ningú sap si aquest sentit tindrà un record, perquè som al temps de la immediatesa, i on tot és efímer més que mai, i encara més a la xarxa, però sí que és cert que l'escriure no cessarà, i continuarà el seu trajecte acompanyats dels lectors i lectores que ens llegeixen.

Miro enllà al fons d'aquell cristall que sempre ens mostra tot allò que no volem/podem veure. A l'altre cantó hi ha aquella noia, sí, sí aquella noia que quan era petita i adolescent no s'atrevia a dir cap mot perquè la timidesa se la menjava per dins. Aquella noia es va topar amb innombrables obstacles que la van fer créixer de cop, i li van fer tastar el dolor i la crueltat dels éssers humans. Es pensava que duria sempre aquella cicatriu al cor, però amb el pas dels anys les ferides s'han clos, i aquella coïssor ha desaparegut. Ara, ja no tinc por de trepitjar amb fortalesa l'asfalt, perquè sé que si caic, sempre hi haurà una mà amiga que m'alçarà de nou. Ara, em retrobo novament amb l'altra noia, i ens intercanviem un somriure, perquè totes dues sabem que a partir d'aquest instant comença un nou camí i deixarem enrere el passat tenebrós allà on el cel i el mar es besen.

Aquí teniu deu paraules amagades i les deu pistes: 1. CATOSFERA 2. ÀGATHA CHRISTIE 3. LA GAVINA 4. _ M _ A 5. B A_ _ D _ 6. EL CAU FERRAT 7. ELS AMANTS 8. CAL·LIGRAMA 9. JOSEP M. FOLCH I TORRES. 10. _ _ P _ _ _ _ _ E 1. Nom que desgina la literatura escrita en català a la xarxa. 2. Nom i congom d'una escriptora britànica. 3. Títol d'una obra d'Anton Txèjov. 4. Nom d'un personatge femení d'una novel·la del segle XIX. 5. Subgènere de poesia conreat durant l'etapa del Romanticisme a Europa. 6. Lloc de reunió dels artistes modernistes a Catalunya. 7. Títol d'un poema de Vicent Andrés Estellés. 8. Nom d'una tècnica poètica de les avantguardes. 9. Nom i cognom d'un dramaturg català que va popularitzar "Els pastorets. 10. Recurs literari. El Veí de dalt ja ha trobat tres paraules amagades. Encara en queden 7 per a descobrir . El Veí de dalt ja ha descobert "El cau ferrat". Disculpeu perquè de vegades em menjo ratlles. Queden sis paraules!

Feia temps que volia triar un llibre de poesia per a llegir.El gènere de la poesia demana un moment i un espai adequats per fer-ne una bona lectura. Sempre és més senzill decidir-se per una novel·la o per un llibre de relats, o inclús per una obreta teatral, però no és gens fàcil triar un llibre de versos, estrofes, rimes i ritmes. Si un poema no et captiva, ja és un indici per abandonar la lectura, així que quan un es decideix a llegir poesia té dues feines: triar un bon llibre i deixar-se seduir per la música poètica. El fet és que la tria que he fet ha sigut fruit del vint-i-cinquè aniversari de la mort d'un poeta poc conegut, i poc valorat: Joan Vinyoli. Des del primer poema, el seu estil ja em va eclipsar, i fins i tot, llegeixo dues vegades un mateix text per tornar-lo a fruir de nou. En una primera lectura se m'escapen molts detalls, però cadascuna de les paraules plenes de ritme i música s'endinsen dins del meu bagatge de lectora. Llegir poesia és una tasca bella qu

1. Quin fou el teu primer llibre? Difícil de concretar, però que recordi i sencer "Gerona" de Perez Galdos. 2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? Molts, el d'en Vicenç Pages, Llavina, Paul Auster, Castellet... 3. Quin és el teu racó preferit per llegir? Qualsevol que sigui comode. 4. Digues un llibre que no hagis llegit. Mases llibres no he llegit. 5. Una lectura inoblidable… Moltes, però una que sempre em torna es 100 años de Soledad.

De bon matí, sento la carícia de la manta que em protegeix del fred. Després quan surto al carrer, un raig de llum solar es passeja pel meu rostre descaradament; i els dies de pluja, milers de gotes d'aigua regalimen dins meu. Enmig d'una confusió de mans, aquestes mans es toquen casualment i amb timidesa... Tacte de besades a les galtes plenes de passió no confessada. Aquest darrer sentit, desvetlla tots els altres en un instant, i aquell instant es converteix en un record que deso al meu bagul particular.

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? Ostres, francament no ho recordo. Potser les poesies de Salvat-Papasseit. Potser les memòries de Neruda. No, no t'ho puc dir. 2.Quan et vas adonar que t’agradava escriure? Molt aviat: a tretze, catorze anys. Feia vuitè d'EGB, o setè. Escrivia algunes redaccions florides per al professor de llengua. 3.Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”? Totalment d'acord. Però hi ha alguna cosa més. Una mínima il·luminació. Mínima, però hi ha de ser. A molts, per molt que s'hi posessin i hi treballessin moltes hores, no els sortiria res. 4.Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més? Una infinitat: Txèkhov, Flaubert, Nabokov, March... 5.Digues una cita literària. "Sempre hi ha algú de qui no és possible que prescindim. Potser gràcies a això vivim encara" (Joan Vinyoli).

Aquí teniu deu paraules amagades i les deu pistes: 1. _ _ _ _ _ _ _ _ _ 2. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 3. _ _ _ _ _ _ _ _ 4. _ _ _ _ 5. _ _ _ _ _ _ 6. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 7. _ _ _ _ _ _ _ _ _ 8. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 9. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 10. _ _ _ _ _ _ _ _ _ 1. Nom que desgina la literatura escrita en català a la xarxa. 2. Nom i congom d'una escriptora britànica. 3. Títol d'una obra d'Anton Txèjov. 4. Nom d'un personatge femení d'una novel·la del segle XIX. 5. Subgènere de poesia conreat durant l'etapa del Romanticisme a Europa. 6. Lloc de reunió dels artistes modernistes a Catalunya. 7. Títol d'un poema de Vicent Andrés Estellés. 8. Nom d'un gènere de poesia de les avantguardes. 9. Nom i cognom d'un dramaturg català que va popularitzar "Els pastorets. 10. Recurs literari.

aquest poema visual?

què llegeixes aquest mes.

Aquí teniu la cançó d'una persona víctima de la Sida: Freddy Mercury:

Llaços, unir, vitalitat, vermell, lluita, rebuig, humanitat, recordar, estimar,comprendre, empatitzar, prejudicis, intolerància, tolerància, jo, nosaltres, tu, solitud, dolor, metamorfosi, contacte, tacte, ànima, fortalesa, despertar i mirar els ulls dels altres sense por.

La solució: Toni Ibáñez Els encertants: Jesús M. Tibau i Mac Abeu

1. Ha estat guardonat amb el Premi Antonio Machado (2008). 2. Un dels llibres que ha publicat recentment porta el títol del nom del seu bloc. 3. "va passar de la penombra a l'entrellum, i ara s'està al bell mig d ela boira"

En el món blocaire hi ha el nom d'un bloc d'indiscutible referència: el Llunàtic. Ningú desconeix que en aquest espai des de fa cinc anys en David ens va oferint píndoles, que són apunts de crítiques d'infinites lectures i autors a través del seu ull crític genuí. Genuí perquè encara que la seva perspectiva no s'allunyi de la subjectivitat, està clar que ell és un bon lector i que mitjançant les seves lectures ens brinda ressenyes que ens fan créixer a nosaltres com a lectors/lectores. Potser hi hagi qui no estigui d'acord amb els seus comentaris, que no deixen indiferent a ningú, comentaris que barregen aspectes positius i millorables dins d'una harmonia sublim, però és innegable la vàlua dels seus escrits crítics.I és que certament, en la literatura 2.0 hi ha diversitat de blocs i blogs de literatura i sobre literatura, però allò que els caracteritza és la seva essència, allò que diuen i com ho diuen. En David és sincer i té ull literari, i tot allò que ell

El Callat de Joan Vinyoli.

Les pistes: 1. És un home. 2. Té un final trist o feliç segons com es miri. 3. Viu una història d'amor impossible que acaba literalment en cendra. 4. Té una discapacitat: li falta una cama. 5. L'amor impossible d'aquest personatge era una ballarina. La solució: El soldadet de plom. Els guanyadors: McAbeu i Clidice. Moltes felicitats!

Aquí teniu la darrera pista: 5. L'amor impossible d'aquest personatge era una ballarina.

1. Quin fou el teu primer llibre? Els dos primers llibres van ser Donetes Louisa May Alcott i un Capità de quinze anys de Jules Verne. 2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? El Llibre dels Adéus, un llibre de poemes d’Isabel Robles, i a més a més hi ha dues piles de llibres, una amb els que m’han regalat i encara no he llegit, no diré títols. I una altra molt gran que com que m’agrada molt rellegir segons l’estat d’ànim podem trobar de tot, des de Júlia d’Isabel-Clara Simó, Vicent Andrés Estellés, Espriu, Virgina woolf, etc. 3. Quin és el teu racó preferit per llegir? Qualsevol lloc és bo, el llit és el que menys m’agrada. Potser el que més és al menjador de casa, asseguda al silló. 4. Digues un llibre que no hagis llegit. Els dos darrers premis Literaris de Gandia: Francesc de Borja, el duc sant de Josep Piera i Allà no les grues nien d'Elies Barberà. 5. Una lectura inoblidable… Dues lectures: Una cambra pròpia de la Virginia woolf i Mirall Trencat de Mercè

Aquí teniu una altra identitat desconeguda per a descobrir. La pista: "De petit li agradava molt enfilar-se als arbres..."

1. Quin fou el teu primer llibre? No recordo el meu primer llibre. Em van ensenyar a llegir als 3 anys i vaig créixer entre llibres. Recordo amb molt de carinyo "Els viatges de Marco Polo". 2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit? Ara en tinc uns quaranta (la meva tauleta de nit és molt gran ;P) i, a part d'alguna novel·la de lladres i serenos, la resta dels llibres no me'ls llegeixo mai "d'una tirada", pel que ara hi tinc: els Assaigs de Montaigne, La (des)educación de Chomsky, La búsqueda de la lengua perfecta d'Umberto Eco, Plantem cara de Joan Solà. També en tinc un parell de Balzac, de Simone de Beauvoir en francès, Faulkner i John Irving en català (que el meu anglès és molt patètic), Sóc vertical de Sylvia Plath, Antologia poética de Celso Emilio Ferreiro, en gallec i un parell de llibres, en francès també, sobre teoria política actual i la crisi econòmica. Ja ho sé, sembla un caos

S'escolta la remor imparable dels milions de granets que cauen. Enmig d'aquella marea marronosa, se'n van els dies viscuts que demà es convertiran en els nostres records, aquells que desem a les golfes. Qui pot aturar-ho? Sovint ens preguntem perquè els instants feliços són tan efímers i paradoxalment, perquè aquells moments tacats per la tristor duren una eternitat. Acceptem, a desgrat, el pas de Keratos pel nostre camí, però ningú ens llevarà mai ni les alegries ni els plors que ens fan créixer dia a dia.

Aquí teniu la quarta pista: 4) Té una discapacitat: li falta una cama.

Aquí teniu la tercera pista: 3) Viu una història d'amor impossible que acaba literalment en cendra.

Sóc la viatgera que navega a la deriva enmig de la infinitat marina, que es deixa seduir per l'aroma salada i pel moviment harmònic de les onades. Sota un cel de nuvolositats obscures diviso l'ull del meu far, aquell que m'ilumina en la foscor i em retorna al lloc d'origen, torno a la meva Ítaca estimada.

Aquí teniu una altra versió de la mateixa cançó amb un to diferent, interpretada per The Marcels:

Aquí teniu la primera versió d'una de les cançons més clàssiques i belles que s'han escrit mai, interpretada per Ella Fitzgerald:

Aquí teniu la segona pista de la incògnita : 2. Té un final trist o feliç segons com es miri.

Benvolguts i benvolgudes lectors/ del bloc, aquí teniu una nova incògnita amb un personatge literari per a descobrir. La novetat del joc literari és que començaré donant una pista. Recordeu que és un personatge literari no és un escriptor. I aquí teniu la primera pista: 1. És un home.

Em perdo, deliberadament, per camins boscosos i primaverals. Els meus peus em porten, amb decisió, cap un racó recòndit. Escales d'aigua dolça s'escapen dels meus ulls, envoltades d'una manta de molses que desprenen la seva aroma. Un paradís de miralls incolors em sedueixen i m'inviten a enfonsar-m'hi càndidament. Aleshores apareix la solitud que m'acompanya en aquest instant fugaç, però inoblidable. I de fons sento la suau música de l'escuma que es confon amb el llac com si els unís l'amor. Abandono d'esma aquest racó amagat, però no secret, i me'n duc el record d'uns instants entre jo i el paisatge que ningú pot trencar ni esborrar.

Enceto aquesta nova secció amb una cançó de Norah Jones:

1.Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? Podria dir molts, però va haver un en particular que em va fer anar un pas més enllà. Parlo de "Conversación en la Catedral", de Mario Vargas Llosa. Jo tenia 19 o 20 anys i em vaig quedar meravellat, de la seva estructura i de que, malgrat els prodigis formals de la novel·la, fos possible llegir-la amb la passió d'una història senzilla i linial. Aquest llibre em va fer pensar que només podia ser escriptor. 2.Quan et vas adonar que t’agradava escriure? De molt jove ja escrivia quaderns en cada viatge que feia amb els meus pares. Hi barrejava dibuixos i comentaris, petites històries, on explicava les etapes de la ruta. Van ser els primers passos, però d'aquí a convertir-se en un escriptor va un altre pas molt gran: adonar-te que hi ha un lector que fa l'esforç per entendre el que escrius i al qual no pots enganyar, li has d'oferir el millor de tu. 3.Creus que és cert allò que deia Pica

aquest poema visual?

Aquell dia que ens vam topar per primera vegada semblava un dia qualsevol, cap de nosaltres no imaginava que allò seria el principi d'una gran amistat. Al llarg del trajecte vital coneixem un munt de persones i amb ben poques mantenim el contacte i encara menys una relació amistosa. Aquella coneixença, aquella noia tan tímida que semblava el meu reflex, però que d'altra banda era i és totalment oposada a mi, va començar a formar part del meu món, i enmig d'èpoques d'infern i dolces vivències sempre ha estat a prop meu. No hi ha res en aquesta vida que m'ompli més de joia que dedicar aquest post a una de les meves millors amigues que avui compleix anys. Desitjo que continuïs essent sempre la persona que ets avui; perquè hi ha ben poques persones que tinguin la bondat,la franquesa i la tendresa que tens tu amb tots aquells que formem part del teu entorn. Desitjo també que continuem compartint alegries i tristors perquè allò que les fa grans és el fet precisament de co

Des de fa molt temps, en Víctor Pàmies ens ofereix dia a dia nombrosos refranys, dites i frases populars amb els seus orígens i usos ; i aquesta setmana al seu bloc arribarà a les 300.000 entrades!. Com podria començar parlant d'aquest tema que ens ocupa sense anar a cegues? Ara que hi penso, la cultura popular no és una qüestió per prendre's a la lleugera. Temps era temps, que avis, pares i fills s'han intercanviat sovint nombroses expressions provinents de la nostra cultura. Per posar un exemple, una mare podia i pot cantar la canya al fill, quan aquest no vol baixar del burro. I si és el cas que hom es troba en una situació ideal, podem dir que està com un peix al cove, perquè fins i tot, queda més poètic. I no podem oblidar l'expressió t'has quedat a la lluna de València que resulta més bonic que no dir algú que no estàs atent/a. I com no podíem pas bandejar tampoc els nostres sopars de duro, quan ens trobem entre amics i literaturitzem una mica algunes anècdot